L’univers femení ha donat moltes obres importants en al llarg del temps. A vegades per ser trencadores, d’altres simplement perquè posaven el focus allà on ningú mirava o de les coses de les que no es parlaven. Hi ha una literatura extensa que ha intentat copsar la realitat d’aquesta part de la població, però sobretot, s’han volgut mostrar les emocions, les complexitats i els pensaments.
Virginia Woolf va ser una de les més grans exponents de les escriptores de principis del segle XX, entre els anys 20 i els 30. Una època en què les dones tenien una única funció davant la societat: ser esposes, mares i mestresses de casa. Però ella va ser una de les ments valentes que es va qüestionar aquest paper imposat al gènere femení, com també es va preguntar sobre les necessitats, l’amor, la sexualitat i els anhels de qualsevol persona. Unes reflexions que van arribar en forma de literatura i turment, perquè en aquestes preguntes també va trobar respostes que no acabaven d’encaixar en aquella època.
El text de Michael Cunningham en aquesta obra col·loca a l’escenari a tres dones, en tres èpoques diferents, però que indubtablement estan connectades. Començant per la pròpia Virgina Woolf als anys 20, passant per Laura als 40 i Clarissa als 80-90. Tot i el pas del temps, comparteixen moltes de les inquietuds, preocupacions i pors, i així es va construint un relat -que no es pot explicar abans d’haver-la vist- que mostra alhora les tres dones, les seves circumstàncies i el patiment que suporten.
El muntatge d’Eline Arbo és una autèntica delícia. L’estructura giratòria central on es van movent els quatre elements bàsics necessaris per narrar les històries és un encert total -tot i la rapidesa del moviment al principi-. Aquest dinamisme dona ritme i intensitat al relat, l’ajuda a transmetre una sensació de constant moviment, perquè la vida, com aquest cercle, no para per deixar pensar o avaluar, sinó que s’emporta per endavant a totes i tots. El disseny sonor, amb música en directe amb simplement dos elements i dos cantants, i el de llums construeixen el marc ideal per a la intimitat del relat, al mateix temps que també emfatitza la profunditat del valor de la història.
Les interpretacions són excepcionals, cadascuna d’elles, des de les tres intèrprets principals fins al narrador i els personatges esporàdics. La seva presència en escena es pot notar a cada petit gest o intervenció, i la seva força es trasllada al text i als personatges amb solemnitat i mostrant el pes que tenen en cada escena.
Una obra molt interessant i plena de matisos que atrapa i deixa sense alè, que dona peu a reflexionar i ubicar en l’imaginari col·lectiu la transcendència d’una producció com aquesta.