Emmanuel Radnitzky, més conegut com a Man Ray, va ser un dels noms indissociables dels moviments dadaista i surrealista. Tot i que és conegut sobretot per la seva tasca com a fotògraf, podem assegurar que la seva definició més acurada s’inscriu dins de la categoria d’artista total. Aquest bagatge professional i la relació que va tenir amb les seves muses és el que ha servit de base a les coreògrafes Meritxell Barberà i Inma García per realitzar aquest inspirador espectacle. Les dues directores porten treballant juntes des del 2003 a la companyia valenciana Taiat Dansa, i el personatge de Ray ha estat en els darrers anys un element recurrent sobre el que han investigat i treballat diverses vegades.
L’espectacle està format per un bon nombre d’escenes curtes, separades per una sèrie de flashos que ens van recordant l’origen de tot plegat. En un decorat format per imatges de l’artista, vuit ballarins i una ballarina composen una coreografia a estones divertida, a estones enigmàtica i sincopada. El muntatge guarda una gran coherència, encara que en algun moment es balli un xarleston o la música -signada per Caldo– resulti anacrònica i provoqui moments d’estranyesa. En definitiva, un experiment que s’inscriu bé dins del moviment que vol homenatjar i que de ben segur hauria fet les delícies de Ray i tota la seva famosíssima colla d’amistats.