Les Impuxibles posen sobre l’escenari el tema de la malaltia mental a través de la seva habitual mescla de llenguatges. Dansa, música, text i llenguatge de signes construeixen aquest relat d’autoficció en el que Clara Peya surt de l’armari dels trastorns mentals. Una experiència visual i sonora evocadora que ve a rebentar estigmes, un discurs poètic ple de contingut polític.
El text narra el món des dels ulls d’una persona amb Trastorn Obsessiu Compulsiu i la seva relació amb el diagnòstic. A més, resulta especialment interessant el monòleg d’una emocionada Ariadna Peya, reivindicant el seu propi espai alhora que es reafirma en el paper de sostenir a la seva germana.
Com ser feliç en un món que no ho és? Com no estar malalt en un món que sí que ho està? Si la identitat humana és única per què utilitzar etiquetes per a classificar-la? Com sobreviure en aquesta societat del rendiment? En un escenari ple de teclats, cinc intèrprets ens llancen aquestes preguntes en un llenguatge híbrid marca de la casa. Una demostració de la seva increïble capacitat per dibuixar emocions en l’espai i fer que els espectadors mimetitzin amb elles. Un exercici de sinceritat i risc que no els podia haver sortit millor.