Tot el que necessites per anar al teatre

Sueño de una noche de verano, versión de Deisy Portaluppi: Tot assajant…

Sueño de una noche de verano, versión de Deisy Portaluppi
16/02/2017

Traspassada a un altre barri la Beckett, l’Almeria Teatre i el Lliure són els teatres de capçalera que ens queden als graciencs que encara plorem l’Artenbrut i, alhora, celebrem que Els Lluïsos programés la temporada pasada “Barcelona (Contra la paret)” que havia arrasat Tàrrega setmanes abans. El cas és que el teatre del carrer Sant Lluís ha recuperat “Sueño de una noche de verano (Versió de Deisy Portaluppi)”, escrita i dirigida per Iván Morales per als alumnes de Joves III de l’Estudi Laura Jou, que fa uns mesos ja va ajudar-nos a afrontar l’any 1 després de Beckett amb una proposta perspicaç i enèrgica plena d’ironia, d’autocrítica i d’amor pel teatre.

La filla de l’Amancio Ortega duu a terme el seu caprici de produir un Shakespeare, i per a tal cosa, reuneix a cop de talonari els seus ídols, triats pel fet de ser-ho i no perquè els escaigui més o menys els papers que han d’interpretar. Assistim als assajos de “Somni d’una nit d’estiu” i es desferma una mena de bogeria que posa en evidència les misèries i la grandesa del fet teatral i tot allò que l’envolta. “Sueño…” està plena d’encerts, començant per una posada en escena que presenta sovint més d’un focus d’atenció en una mateixa escena, que ens explica tres i quatre petites històries a la vegada i s’estalvia fer sortir actors i actrius de l’escenari, el qual hauria estat feixuc, probablement. Encerta Morales quan allarga l’escenari i permet la simultaneïtat de plans d’acció, com si fos una pel·lícula d’Hou-Hsiao-Hsien. Encerta en el to, en la paròdia, en l’autoparòdia que, com dèiem abans, es desferma i provoca el caos dins de l’ordre, però que evita la ximpleria perquè sí. I encerten unes actrius i uns actors joveníssims que es mouen com anguiles per tot el teatre i que no abandonen l’escenari des del primer moment que el trepitgen. I quan Puck ens demana les nostres mans i ens desperta del somni, entenem que “Sueño…” ha de tenir més vida, i que l’AfterBeckett potser no serà tan dur com ens imaginàvem.

← Tornar a Sueño de una noche de verano, versión de Deisy Portaluppi