Un oratori per a les víctimes

L’any 2012, l’adolescent italià de 15 anys Andrea S. es va suïcidar amb el seu mocador rosa després de que s’obrís a Facebook una pàgina on se l’assetjava i insultava. Still Life està dedicada a ell i a molts altres joves que han perdut la vida pel bullying homòfob. L’espectacle s’obre amb el nom de tots ells, i a l’escenari un bon grapat d’espelmes ens recorda que estem davant d’un homenatge o d’una mena d’oratori per a totes les víctimes.

Ricci/Forte no abandona del tot el seu estil provocador, però es mostren més seriosos i més emotius que en altres espectacles. Els monòlegs són més genèrics i abstractes, l’humor desapareix quasi per complet i les performances es tornen més líriques, i menys salvatges. En tot moment hi ha la consciència de passar comptes, de criticar la passivitat del govern italià davant d’un tema que va arribar a escapar-se-li de les mans… Potser el discurs és massa obvi i la ràbia no permet gaire subtilitats. Però tot i així, el moment dels coixins que rebenten o el de l’adolescent trepitjat són prou potents com per endevinar qui hi ha al darrera de l’espectacle. Uns moments, en definitiva, que porten l’inconfusible segell de la companyia.