Tot el que necessites per anar al teatre

Smiley, després de l'amor: Segones parts al teatre també poden ser bones

Smiley, després de l’amor
20/10/2020

L’Àlex i el Bruno, van ser els protagonistes de “Smiley. Una història d’amor” una obra que ens va enamorar i vam veure com dos nois es coneixien, s’enamoraven i en definitiva era la història d’amor vist a les pel·lícules romàntiquets que ens van acompanyar sempre en la foscor del cinema.

Ara han passat uns anys i veiem que aquesta història d’amor no acaba bé i com a la vida real té alts i baixos. I això és el que ens explica aquesta segona part “Smiley, després de l’amor“. Si Clua es va identificar-se amb els clàssics del gènere, aquest cop també tenim un clàssic com a referent d’aquesta segona part.

Com en l’anterior obra, no deixem de costat aquestes acotacions i aturada de l’obra per parlar amb el públic per explicar-nos algunes precisions i de part tenir aquella part de complicitat que va funcionar molt bé.

Com en les altres ocasions, ens acompanyen altres personatges en aquesta història. Veiem que segueix el mateix fil de textos divertits i espontanis que tant ens va divertir anteriorment. L’Albert Triola i el Ramón Pujol eren els perfectes Bruno i Àlex, i m’han captivat en tot moment. Les seves interpretacions passen per moltes emocions (fins i tot amb moments hilarants) que atrau encara més a un públic entregat.

Fins i tot he tingut el moment llagrimeta (no diré quan) amb el somriure acompanyant d’aquesta història d’amor.

Esperem que puguem veure aquesta obra durant força temps a la cartellera. I espero poder repetir de nou aquestes emocions que t’acompanyen durant els 90 minuts de l’obra.

I en finalitzar l’obra, només cal abraçar-se a qui tens al costat. Si és que no vas sol.

Si vols veure la resta de la meva opinió, ho pots fer al següent enllaç

← Tornar a Smiley, després de l'amor