Shenzhen significa infern → Teatre Tantarantana

12/07/2018

Perversitat

Tal i com ja passava a Lehman Trilogy, Massini utilitza el teatre com a altaveu per a denunciar el discurs pervers amb què les grans empreses anorreen els treballadors amb total impunitat gràcies a estats que fan els ulls grossos en interès propi és clar.

Torna a ser Roberto Romei qui entoma el repte de dur a escena el text de l’italià, en aquest cas, un monòleg ben armat que Romei decideix que se’ns digui molt de prop amb la intenció, gens benintencionada, que els espectadors i les espectadores juguem, també en la ficció, a ser còmplices del sistema capitalista de la por.

La Sandra Monclús defensa el text de manera superba per a construir una interpretació delicada que camina durant una hora per la corda fluixa, on pecar per excés hauria estat tan fàcil… Shenzhen… és una qüestió de to, de ser capaç de mantenir el sarcasme amb el qual la cap de personal es dirigeix als quatre treballadors sense caure en l’autoparòdia ni en la sobreactuació, i la Monclús se’n surt de sobres.

L’estratègia de Shenzhen a l’hora d’exercir el seu domini sobre els seus treballadors és la de la deshumanització, la de convèncer-los que no són massa més que una baula en una cadena superior. El públic migsomriu en algun moment amb el maltractament a què la Cap sotmet els treballadors, i s’adona de seguida que ha tornat a caure en el joc perniciós del poder. Aleshores refà el gest i mira incòmode al seu voltant una mica avergonyit.


Tot el que necessites per anar al teatre

A partir de 12,00€

Comprar Entrades

Shenzhen significa infern

A Shenzen, el director Stefano Massini ens mostra una fàbrica xinesa on quatre treballadors són posats a prova en una entrevista que, en bona part, transcorrerà només en la imaginació de l’espectador.

Sinopsi

Signa el text Stefano Massini, un dramaturg italià, director artístic del Piccolo Teatro de Milà, que es caracteritza per produir uns textos de caràcter polític que van trobar la màxima expressió en la peça Lehman Trilogy, vista en escenaris d’arreu del món i posada en escena pel mateix Roberto Romei al Grec 2016. El tàndem autor/director repeteix ara amb un muntatge que representa una crítica a un món laboral proper a l’explotació, amb sous baixos, poc descans i contractes precaris. Sí, Massini ens parla d’unes condicions massa habituals encara a les fàbriques xineses però, de fet, converteix la Xina en un símbol per parlar-nos d’un món globalitzat en el qual les empreses i el capital han acaparat tot el poder i han deixat treballadors i població en una situació d’indefensió. Aquesta indefensió s’exemplifica perfectament en l’entrevista en la qual una examinadora sotmet quatre treballadors, als qui adreça atacs i agressives qüestions que ells reben en silenci. I és que les quatre cadires que veureu en l’escenari, absolutament nu i sense ni un sol element d’attrezzo, són buides, de manera que és el mateix espectador, assegut al voltant de l’escenari, qui ha d’imaginar les respostes i defenses d’aquests éssers silenciats. El públic, doncs, és qui ha de crear les respostes, positives o negatives, imaginar els gestos i les mirades dels treballadors i fer visibles en la seva ment els papers, les plaques o els llapis de colors a què es refereix l’actriu protagonista. I és que les paraules que pronuncia i la seva interpretació són l’únic element a l’abast d’un espectador que, convertit en còmplice del dramaturg, acull en la seva pròpia ment bona part de la representació.

Properes actuacions Veure totes les funcions (Calendari)

Fotos

Shenzhen significa infern

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    MARCO CORDERO

    Una fantastica y deslumbrante Sandra Monclus lleva al cabo en tiempo real un juego a eliminación directa, guiado por unas normas cuya lógica es asombrosa y absolutamente inquebrantable y con matices totalmente inesperados que dejan desarmados no solamente a los trabajadores que se están jugando su puesto de trabajo sino el publico también

    Perfecta en su papel de alta funcionaria, dominante, fría, despiadada, sonriente, severa, implacable, la protagonista lleva al cabo su tarea con esa normalidad y esa perspectiva unilateral en la que la empresa es lo que importa y todo lo demás es efecto secundario asumible, sea ello una caída de sueldo o una despedida….

    Espectáculo en el espectáculo, la selección de los 4 trabajadores es un juego y show a la vez, y ella la presentadora a la que aparentemente ni le va ni le viene hasta un final totalmente a sorpresa

    Escenografía sencilla, un ring de boxeo o una plataforma de juego televisivo, sencillo como la lógica que lo rige y tonos de juego televisivo, juego que es realidad, con la “final solution” que elude toda expectativa

    No hay piedad, no hay salvación, nadie lo hace bien, nadie lo hace como la empresa quisiera que se hiciera, todos juicio aparente es falso si contrastado con la lógica d ella producción, no hay nombres, solamente números, no hay caras, solamente hay “obrero/as genérico/as, hay trampas cuyas soluciones se escapan realmente a todo sentido común y dejan desarmados por su estremecedora obviedad

    Seres humanos como engranajes, prescindibles y rapidamente substituibles, números intercambiables, casillas a rellenar

    Equilibrado, nunca excesivo, pero con ritmo, genera expectativa y emociones, participación y piedad, brillante

    07/07/2018