Tot el que necessites per anar al teatre

Serlo o no: Ser o no ser… jueu

Serlo o no
30/06/2017

Jean-Claude Grumberg és un dramaturg francès prou conegut al seu país, però pràcticament inèdit a casa nostra. Com molt del teatre contemporani que ens arriba del país veí, es tracta d’un tipus de text discursiu, sovint basat en una anècdota i quasi sense acció dramàtica. A Serlo o no trobem dos veïns que coincideixen a l’escala del seu immoble i que conversen sobre el fet de ser jueu… o de no ser-ho. Una excusa per parlar de la diferència, dels prejudicis i de la llibertat a l’hora d’escollir què es vol ser a la vida, lluny de religions o de dogmes establerts. Llàstima, però, que el diàleg sigui a estones desigual i que un dels personatges parteixi amb inferioritat de condicions. Un fet que no llastra el treball dels dos intèrprets, molt ajustats a les necessitats del text. Arnau Puig ha esta realment una sorpresa, però Josep Maria Flotats torna a demostrar -especialment en el monòleg final- que sap trobar i bussejar en l’ànima dels personatges. El seu estil, aquí molt més mesurat del que és habitual en ell, pot agradar o no, però el que ningú podrà negar-li és que gaudeix enormement amb el que fa i que es lliura en escena com si cada funció hagués de ser la última.

← Tornar a Serlo o no