Señora de rojo sobre fondo gris

15/04/2019

L’antítesi de Carmen Sotillo

Miguel Delibes era un novel·lista de raça, dels millors que va donar la llengua espanyola en la segona meitat del segle XX. Des que va guanyar el premi Nadal amb la seva primera novel·la (La sombra del ciprés es alargada) no va parar de deixar textos grandiosos, amb històries d’interès social i personatges amb els que era fàcil identificar-se. Potser per això els seus escrits van volar sovint de les pàgines dels llibres per transformar-se en pel·lícules essencials (Los santos inocentes, sense anar més lluny) o monòlegs teatrals que han fet història, com el famós Cinco horas con Mario. L’obra que ens aplega avui és l’altra cara d’aquell monòleg. Tot i estar narrada per un home, el personatge principal és la dona morta, retrat confessable de la dona de Delibes i antítesi d’aquella Carmen Sotillo que tantes vegades va interpretar Lola Herrera. Aquí, la protagonista absent és una dona decidida, emprenedora i vital que empeny a la família a sortir de situacions complicades fins que comença a sentir els primers símptomes d’una greu malaltia.

El muntatge que ha dirigit José Sámano és simplement funcional, a la mida d’un gran actor i d’un text notable. Sacristán aprofita la ocasió i brinda un personatge d’una sola peça, fascinant en la seva senzillesa i en el seu recorregut emocional. S´ha dit que aquest potser és el seu comiat dels escenaris, i la veritat és que serà una gran pèrdua. La seva experiència, la veu inconfusible i la facilitat per humanitzar qualsevol personatge són ja patrimoni de tots. Si no heu vist mai a aquest gran actor en un escenari, aprofiteu la ocasió. No en sortireu pas decebuts.

 


Tot el que necessites per anar al teatre

Señora de rojo sobre fondo gris

Señora de rojo sobre fondo gris

José Sacristán protagonitza Señora de rojo sobre fondo gris, una adaptació de la novel·la que va escriure Miguel Delibes en record a la seva esposa.

Sinopsi

Estiu i tardor del 1975. Un pintor, amb molts anys en l’ofici, porta temps immers en plena crisi creativa. Des de la mort de la seva dona, que ho era tot per ell, no ha pogut tornar a pintar. En aquest estat recorda tots aquells moments que va viure amb ella durant tota la seva vida, així com l’aparició d’una malaltia que la va conduir a una mort inesperada als 48 anys d’edat.

Fotos

Señora de rojo sobre fondo grisSeñora de rojo sobre fondo grisSeñora de rojo sobre fondo grisSeñora de rojo sobre fondo grisSeñora de rojo sobre fondo gris

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/04/26/senora-de-rojo-sobre-fondo-gris/

    26/04/2019
  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    Als seus 81 anys, José Sacristán interpreta aquest monòleg brindant-nos un personatge d’una sola peça, fascinant en la seva senzillesa i en el seu recorregut emocional. Dempeus l’he ovacionat per la seva brillant actuació! És ell qui ens fa passar hora i mitja amb un pintor sumit en una crisi personal que li impedeix expressar-se artísticament i que va confessant, un a un, els seus records més íntims. Parla d’aquells fets que li han canviat la vida, que li han sumit en aquesta crisi que se sent incapaç de superar, la detenció de dos dels seus fills per motius polítics i la malaltia i mort de la seva dona, Ana, als quaranta-vuit anys en aquella Espanya de la postguerra en la qual, malgrat tot, l’amor era capaç de donar-los la felicitat de la qual ens parla el protagonista, però també de la seva pèrdua. L’actor passa d’un estat a un altre sense més elements que la seva veu, que de vegades imposta i de vegades fallida i que eleva quan la situació ho exigeix. Calia un actor com ell per dir-nos el text de Miguel Delibes, un dels millors escriptors espanyols del Segle XX. Dempeus he ovacionat a José Sacristán per la seva brillant actuació!

    26/04/2019
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    José Sacristán me ha sorprendido gratamente. Me ha gustado mucho como ha interpretado él solo en el escenario la novela autobiográfica que escribió Miguel Delibes sobre la enfermedad y muerte de su compañera de vida.
    Con muy poca escenografía y solamente con su voz y su sentimiento nos ha relatado el dolor y la pena que sentía durante la enfermedad y su posterior muerte.
    A mí me ha emocionado.
    Bueno… o lo intentado porque con el concierto de toses habituales del Romea es imposible concentrarse. Incluso Sacristán estaba flipando!

    09/04/2019

Articles relacionats