L’antítesi de Carmen Sotillo

Señora de rojo sobre fondo gris

Señora de rojo sobre fondo gris
15/04/2019

Miguel Delibes era un novel·lista de raça, dels millors que va donar la llengua espanyola en la segona meitat del segle XX. Des que va guanyar el premi Nadal amb la seva primera novel·la (La sombra del ciprés es alargada) no va parar de deixar textos grandiosos, amb històries d’interès social i personatges amb els que era fàcil identificar-se. Potser per això els seus escrits van volar sovint de les pàgines dels llibres per transformar-se en pel·lícules essencials (Los santos inocentes, sense anar més lluny) o monòlegs teatrals que han fet història, com el famós Cinco horas con Mario. L’obra que ens aplega avui és l’altra cara d’aquell monòleg. Tot i estar narrada per un home, el personatge principal és la dona morta, retrat confessable de la dona de Delibes i antítesi d’aquella Carmen Sotillo que tantes vegades va interpretar Lola Herrera. Aquí, la protagonista absent és una dona decidida, emprenedora i vital que empeny a la família a sortir de situacions complicades fins que comença a sentir els primers símptomes d’una greu malaltia.

El muntatge que ha dirigit José Sámano és simplement funcional, a la mida d’un gran actor i d’un text notable. Sacristán aprofita la ocasió i brinda un personatge d’una sola peça, fascinant en la seva senzillesa i en el seu recorregut emocional. S´ha dit que aquest potser és el seu comiat dels escenaris, i la veritat és que serà una gran pèrdua. La seva experiència, la veu inconfusible i la facilitat per humanitzar qualsevol personatge són ja patrimoni de tots. Si no heu vist mai a aquest gran actor en un escenari, aprofiteu la ocasió. No en sortireu pas decebuts.

 

← Tornar a Señora de rojo sobre fondo gris

Enllaç copiat!