Virtuosisme de ciència ficció

Sàpiens

Sàpiens
21/02/2018

Les distòpies de Roc Esquius ja són un petit clàssic dins de la dramatúrgia catalana actual. És cert que el seu estil ha anat evolucionant, i que Sàpiens s’assembla més a l’estructura de Claqué o no que no pas a les comèdies corals del principi, però la forma que té de barrejar comèdia i ciència ficció el fan realment únic. S’ha de dir, a més, que tota la primera part de l’obra és realment d’un virtuosisme que deixa bocabadat, ja sigui pels diàlegs brillantíssims, pel misteri que va generant o per les situacions còmiques que crea constantment. És una llàstima que cap a la part final hagi de buscar nous recursos -també molt divertits, però innecessaris- i fins i tot una sortida inesperada que embolica més que aclareix. Hagués estat millor que la trama fos més neta, més concreta, i que tot es concentrés en els dos magnífics personatges, impecablement interpretats per Enric Cambray i Mireia Portas. El seu treball, gràcies a un bon guió i a l’enèrgica direcció de Sergi Belbel, aconsegueix moments extraordinaris i una complicitat a proba de bombes. Sens dubte, un espectacle que es mereixeria una vida més llarga i potser una petita revisió del text…

← Tornar a Sàpiens

Enllaç copiat!