La figura bíblica de Salomé, un personatge passiu, obedient i submís, passa a ser una dona salvatge, manipuladora i obsessiva, que porta el desig fins a un nivell gairebé vampíric en la versió que Oscar Wilde va escriure l’any 1891, en plena època victoriana, i que va provocar escàndol i prohibicions. En contra de la moral estreta de l’època, la Salomé de Wilde és subjecte actiu de desitjos, passions, conspiracions i argúcies.
Davant d’un text clàssic com aquest, tan àmpliament representat, com a espectadores esperem que el muntatge doni una volta (o les que calguin) a la literalitat del text i aporti alguna cosa que el faci únic i recordable. I cal dir que aquest muntatge de La Companyia La Cremosa, dirigida per Mia Parcerisa, compleix amb aquest requisit amb nota.
Tal com passava en l’anterior muntatge de la companyia, Purificats (text de Sarah Kane), també una història d’amor i violència, l’humor i la paròdia estan presents en cada detall, en cada gest, en cada frase. I la sensació des del pati de butaques és que si el deliri està servit amb aquesta elegància, mala llet, delicadesa, esperpent, subtilesa, etc., en vols cada vegada més i més, i que no s’acabi.
Els actors i les actrius estan superbs, cadascú en el seu paper. La Salomé de la Júlia Genís és animal, pertorbadora, tan rotunda en paraula i gest que no voldries deixar de mirar-la. D’altra banda, Pau Oliver, fent d’Herodes, és un huracà interpretatiu que et deixa amb la boca oberta, i que permet veure tota la complexitat i absurditat del personatge que interpreta. L’actriu Zúbel Arana, que interpreta Heròdies, mare de Salomé, des del hieratisme més absolut, és capaç de transmetre, amb la cara i la veu, tots els matisos del personatge. Gerard Franch és també un actor d’una expressivitat enlluernadora. Joan Marmaneu i Guillem Font també estan genials en les personatges de sirià i Iokanaan.
Moltes són les propostes escèniques encertades, com els números musicals que es van intercalant al llarg de l’obra, com si de cop i volta l’escena s’hagués traslladat a un karaoke desolat, a les tantes de la matinada.
Una obra arriscada, valenta, que hipnotitza i que atrapa. Des d’aquí vull demanar a la companyia que continuï servint-nos deliris així.