Un Roger Coma que sorprèn amb nota alta

L’Espai Texas continua consolidant-se com un epicultura vibrant i d’abast proper a Barcelona, acollint propostes que s’atreveixen a explorar nous camins escènics. Un clar exemple d’aquesta valentia és No ho hauria de fer, el monòleg protagonitzat i escrit per l’actor Roger Coma. Endinsar-se en aquest projecte suposa una autèntica petita sorpresa creativa i d’interpretació, ja que el públic el té ben catalogat i associat a uns registres dramàtics o televisius molt diferents. Veure’l damunt de l’escenari despullat d’artificis, cara a cara amb els espectadors i sota el codi del stand-up, demostra una versatilitat artística majúscula.

El punt de partida de l’espectacle és incòmod i fascinant a parts iguals: a l’inici, li encarreguen un discurs en un funeral al qual no vol anar de cap manera, però que acaba acceptant per compromís social. A partir d’aquí, la funció esdevé un reflex agut i àcid de totes aquelles obligacions i convencions que complim per pura inèrcia. En aquesta faceta, Roger Coma es mostra absolutament mordaç, crític i autocrític, sense por de qüestionar les contradiccions pròpies i alienes davant de temes tan complexos com la mort, la hipocresia social i la pressió del què diran.

Pel que fa al ritme, ens trobem davant d’una proposta extremadament dinàmica i trepidant. El temps vola gràcies a una agilitat narrativa notable. Si bé és cert que al llarg del text recorre puntualment a algun petit recurs o a una situació una mica més facilona pròpia del gènere, això no es converteix en la tònica general; al contrari, l’intel·lecte i la ironia fina predominen de principi a fi, elevant el nivell de la comèdia. En definitiva, una cita imprescindible a la cartellera barcelonina que aprova amb nota alta.