Una tragicomèdia necessària sobre l’amor, la vida i la mort

Omplir la platea de l’Espai Texas no és només una fita d’assistència, sinó la resposta col·lectiva a una pregunta incòmoda però inevitable que ens llança l’autora i directora Marta Buchaca des del primer minut: mataries a algú que estimes? Amb aquesta premissa tan potent, Rita es consolida com una tragicomèdia d’allò més interessant que gira al voltant d’un dels grans tabús de la nostra societat: la mort, la dignitat i l’art d’aprendre a deixar anar.

L’obra ens presenta un títol que ho duplica tot: dues Rites, totes dues malaltes, totes dues al final de la seva vida. Però el que comença sent la difícil decisius sobre l’eutanàsia d’una gossa, ràpidament s’estavella contra la realitat quan es planteja el mateix dilema respecte a la mare dels protagonistes. Durant els 80 minuts que dura la funció, assistim a un veritable carrusel d’emocions on els germans (interpretats de manera brillant per Meritxell Huertas i Andrés Herrera) desgranen els seus diferents postulats vitals.

És cert que en algun moment de la funció el text s’escampa per camins secundaris, desgranant detalls quotidians o trets de personalitat que poden fer que el ritme perdi una mica de força o que algunes escenes aportin menys al conflicte principal. No obstant això, aquest petit viatge per les angoixants i quotidianes contradiccions dels personatges humanitza enormement la proposta.

El segell de Marta Buchaca és ben present: un text carregat d’humor intel·ligent, girs argumentals constants —alguns més previsibles, d’altres sorprenents— i un equilibri perfecte entre el plor i el somriure. Aquelles rialles i somriures còmplices que s’escapen de la platea al llarg de la funció valen completament la pena, convertint-se en el motor pacient que ens condueix fins a una escena final colpidora i rodona. Una molt bona opció teatral que ens sacseja per dins i ens convida a estimar millor.