Un Rigoletto pel jovent

Rigoletto: Giuseppe Verdi

Rigoletto: Giuseppe Verdi
09/12/2021

Rigoletto és una de les òperes més famoses de Giuseppe Verdi basada en l’obra “Le roi s’amuse ” de Víctor Hugo. Es va estrenar a la Fenice de Venècia al 1851 després de tenir problemes amb la censura per immoral i obscena.

La direcció del Liceu ha tingut un gran encert per acostar el jovent a l’òpera. Els abonats podíem portar fins a 3 convidats entre 15 i 35 anys per un preu molt assequible. Van saber triar una òpera amb un gran contingut dramàtic i una música enganxosa amb alguns temes molt coneguts. Va ser emocionant veure la sala gran plena de gom a gom de gent d’edats i estètiques variades.

Rigoletto, el bufó geperut de la cort del Duc de Màntua, és un personatge amb una doble cara i una barreja de vida pública i oculta, pervers i cruel però a la vegada tendre i protector. Rigoletto inspira simpatia tot i la seva ridícula maldat.

Havíem vist ja aquesta co-producció del Gran Teatre del Liceu i el Teatro Real amb la direcció d’escena de Monique Wagemakers al 2017 però no ens ha importar repetir-la ja que és molt adequada per joves. L’escenografia de Michael Levine es basa en un gran quadrilàter que s’il·lumina i emmarca a tots els membres de la cort del Duc de Màntua que són la part coral de l’òpera o els situa per fora d’aquest marc quan actuen de cruels testimonis (Cortigiani, vil razza) com en el meravellós duet de Rigoletto amb la seva filla on ella demana el perdó del duc i Rigoletto respon amb la cabaletta “Sì, vendetta, tremenda vendetta”. Amb molt pocs elements, l’escenografia és molt versàtil, pot aparèixer una escala al mig del no res com a la casa de Rigoletto o elevar-se el quadrilàter mostrant per sota la casa de Sparafucile i Maddalena on es desenvolupen les escenes més tràgiques de l’obra i es canten les peces més conegudes del Rigoletto: “La donna è mòbile” i el deliciós quartet “Bella figlia dell’amore”. És un quartet difícil perquè els cantants no estan en el mateix pla i els contrapunts són els que donen el ritme a l’andante. Les quatre veus ho van brodar. Saimir Pirgu és el duc de Màntua (Tenor líric) Gilda és Aigul Khismatullina (Soprano de coloratura), Maddalena és Nino Surguladze (Mezzo) i el baríton Markus Brück és el protagonista de la història. Han estat extraordinàries totes les veus i magnífica la interpretació teatral del bufó de la cort.

Els diferents tons de vermells del vestuari de Sandy Powell contrasten amb el blanc de la puresa de Gilda o el verd provocador de Maddalena i el negre del duc i els raptors de la filla de Rigoletto. Tots aquests colors es veuen reforçats o apagats segons el moment amb la cuidada il·luminació de Reinier Tweebeeke.

Amb la impressionant “Maledizione” final acaba unes de les òperes més conegudes i famoses de Verdi. La baixada de teló va anar acompanyada de forts aplaudiments.

← Tornar a Rigoletto: Giuseppe Verdi

Enllaç copiat!