Tot el que necessites per anar al teatre

Rhumans: JAPETETE !!! – El riure ho cura gairebé tot

Rhumans
21/07/2018

A l’Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuïc i dins del Festival Grec hem pogut gaudir de RHUMANS, l’obra de la companyia “Rhum & Cia” que tanca la trilogia iniciada l’any 2014. En aquesta ocasió és Jordi Aspa, cofundador de la companyia “Escarlata Circus”, qui dirigeix l’espectacle.

Aquesta trilogia clownesca es va iniciar amb RHUM(2014) que va ser un homenatge a Joan Montanyés i Martínez ‘Monti’ (1965-2013), que amb la seva mort prematura havia deixat inacabat el projecte  sobre la figura del mític pallasso Enrico Jacinto Sprocani, ‘Rhum‘ (1904-1953), i que els seus companys van decidir acabar.

La segona de la trilogia va ser RHÜMIA (2016), segurament la més esbojarrada i cridanera on el públic participava activament.

I ara es tanca amb aquesta proposta, RHUMANS, molt més reflexiva (per nosaltres la més rodona i aconseguida de la trilogia), que qüestiona el paper del pallasso en la societat actual. Un muntatge amb música interpretat per Joan Arqué, Roger JuliàPiero Steiner, Pep Pascual i Mauro Paganini.

L’espectacle reforça el seu tarannà reflexiu, amb unes enquestes a peu de carrer, que es projecten durant la representació, sobre la figura del pallasso i el que representa per a les persones interrogades. Algunes de les respostes han estat absolutament sorprenents:

El pallasso està empolsegat“, “El pallasso és un actor fracassat“, “El pallasso no és contemporani” ……

L’espectacle s’inicia amb l’aparició de Roger Julià, el “tonto” que acaba de néixer i busca el seu lloc i el troba fent de pallasso. Pep Pascual porta la part musical de la peça que condueix Joan Arqué, el “llest”. Mauro Paganini, ens ha fet riure amb les seves quatre cames fent de vedette de cabaret i Piero Steiner és la nova cara de la companyia que ha substituït al “Martines”. Molt divertit en el número de la joguina del circ a domicili.

Una posada en escena divertida, amb moltes entrades i sortides, jaquetes, sabates, mooooooltes sabates, cortines i fins i tot una volta al món en 80 segons.

L’espectacle conte una successió d’històries surrealistes, amb parts poètiques i parts molt més gamberres, números “tradicionals” dels pallassos de tota la vida i números de creació pròpia, totalment innovadors i divertits.

En resum, una peça que ens proposa una reflexió sobre el món del pallasso vist en la societat actual com un món en decadència. Un qüestionament sobre una figura que cal revitalitzar per l’honestedat que transmet, la seva veritat. Copsem l’enorme tristor i vulnerabilitat del que vol fer riure malgrat que tot li vagi a la contra.

Llarga vida als pallassos !!!!

Els artistes en acabar l’espectacle, han fet esment de l’absència de l’ànima d’aquesta trilogia, Jordi Martínez, encara en procés de recuperació de l’accident de moto que va patir fa uns mesos.

El Teatre Lliure a conseqüència d’aquest accident, va d’haver de suspendre l’espectacle “El somriure a peu d’escala” , dirigit per Ramon Simó que s’havia de representar la temporada passada i que s’ha traslladat a la nova temporada, en espera de la recuperació d’en Jordi Martínez;  els teatraires desitgem que sigui ben aviat.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

← Tornar a Rhumans