Potser pot semblar agosarat, però algú podria afirmar que aquest és un musical sobre la fe. A dia d’avui, les religions s’han anat tancant en si mateixes però al seu voltant la gent ha establert altres tipus de cultes. Necessitem ídols, algú a qui venerar, i tots coneixem persones que creuen cegament en Michael Jackson, Hugo Chávez, Madonna o Messi. Són celebritats que per a alguns acaben representant un referent, com en el seu moment ho va ser Evita per a milers i milers d’argentins. De fet, es tracta d’un personatge únic, contradictori i tremendament populista que hauria acabat triomfant en el que fos. I és que la seva personalitat estava tocada per aquella vareta màgica que col·loca a certes persones per damunt del bé i del mal.
L’espectacle de Jordi Prat i Coll no deixa de ser una missa o acte litúrgic en el que tres personatges del poble, vestits amb xandall i bambes, veneren al seu ídol per sobre de tot. I ho fan amb cançons, amb fragments dels seus discursos i escrits, amb anècdotes sucoses i amb fets històrics que ens ajuden a col·locar el personatge en el moment que li va tocar viure. I tot això ho fan tant bé, i amb tanta gràcia, que acabem rient i plorant a la vegada. Acabem identificant-nos amb aquests tres pobres diables, encara que no compartim el seu objecte de devoció. Però, per sobre de tot, acabem gaudint d’una dramatúgia excel·lent i d’unes interpretacions que destil·len ganes de passar-s’ho bé i una professionalitat a proba de bombes. Anna Moliner i Jordi Vidal fan dues creacions increïbles, que amb el brillant acompanyament musical d’Andreu Gallén acaben transcendint la petitesa d’aquesta proposta fins a convertir-la en un dels muntatges indispensables de la temporada.