No fa falta massa per ser feliç

I així ens ho expliquen l’Erika Albson i l’Ovidi Llorente en aquesta representació sense paraules, apta per a tots els públics, tan d’edat com de procedència cultural. La parella s’empaita, juga a cuit i amagar, a emparrar-se als fanals fins que la gana els empeny a agafar una feina alienant, de cadena de muntatge… Per sort tornaran als orígens i a ser feliços. Tota la trama està explicada des de dues vesants: l’actuada i la projectada en una pantalla, recurs que els permet explicar moltes coses sense dir res. Vestuari maquíssim.