Tot el que necessites per anar al teatre

Raphaëlle: Què vol dir ser dona? Què vol dir ser home?

A partir de 0,00€
Comprar Entrades
Raphaëlle → La Villarroel
16/07/2018

Una proposta de la companyia “La conquesta del Pol Sud“, creació i interpretació de Raphaëlle Pérez, Carles Fernández Guia i Eugenio Szwarcer.

És el tercer muntatge de la companyia dins de la trilogia “Dona, història i identitat”, després de “Nadia” (2016) i “Claudia” (2017). Tres peces de teatre document, interpretades per les mateixes protagonistes. Nadia ens parlava de la Guerra a l’Afganistan i les seves conseqüències, en tant que Claudia ens parlava del drama dels nens robats a l’Argentina.

Raphaëlle Pérez és una noia francesa de 23 anys que ens explica la seva experiència “trans”, de transició, de canvi de gènere. Tot i haver nascut en un dels països més avançats d’Europa, la seva vida no ha estat fàcil.

La seva valentia i les seves aspiracions i decepcions ens projecten una mirada sobre un món de constants lluites i conquestes socials. La Conquesta del Pol Sud ens qüestiona si la divisió de sexes és merament una construcció cultural i social.

Aquesta proposta, igual que les anteriors, s’ajuda amb les projeccions audiovisuals, una acurada selecció de fragments narrats i petites escenes dialogades que situen perfectament a la nostra protagonista. Començant per la seva infantesa, l’escola, la seva vida a la “grisa i verda” Normandia, les seves Barbies, les sabates de taló, els seus estudis, París i finalment Barcelona….

Autoacceptació, autoafirmació, canvi de nom.
Xarxes socials, homes, relacions sexuals.
Metges, hormones i llista d’espera.

La Raphaëlle no ha acabat el seu procés, però té i ha tingut sempre, una identitat femenina molt clara.

La companyia ha comptat amb l’assessorament de diferents associacions de transsexuals de Catalunya, i combinen testimonis reals i investigació periodística. La Conquesta del Pol Sud parteix d’una experiència individual de transició, de canvi de gènere, que es forja en el si de la cultura europea, a França, i que qüestiona de molt a prop els referents i models amb els quals creixem.

Una proposta que, com les anteriors ens ha agradat molt, ens fa qüestionar moltes coses, ens fa pensar com les nostres actituds, sovint no meditades, poden fer patir altres persones que estan vivint el seu particular “infern”, les nostres intransigències i els nostres prejudicis que passen per davant de la nostra raonabilitat.

La nostra manca de sensibilitat vers a altres formes de viure. Quina mirada projectem sobre les minories, sobre els que són diferents?

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

← Tornar a Raphaëlle