La soledat del mànager de fons

Al Maldà, l’Oriol Genís és el mànager de l’Andrés Villarrosa, un cantant dels de casette de benzinera, degia ls que viu l’art de la cançó des de la ingenuïtat i el romanticisme, des de la caspa i la carrincloneria també, d’aquells pels que cal gratar molr per aconseguir-li volos. L’Oriol Genís n’és el responsable de la idea original, i Marc Rosich és qui signa la dramatúrgia. Tots dos decideixen, no enderrocar la quarta paret, sinó fer-ho tot miques, per establir un diàleg entre el Genís/Mànager/Escriptor i en Rosich/Dramaturg. Tots dos esperen, igual que ho fa el públic, i és aquesta espera la que acabarà essent matèria teatral.

Endur-s’ho tot al terreny de la comicitat té els seus riscos, i omplir una hora amb humor i aconseguir que no decaigui és un desafiament molt important. El resultat és irregular, l’obra guanya quan tomba cap a la reflexió sobre l’ofici i ens trobem dins les entranyes del teatre. Quan els acudits dominen el relat i la descripció del cantant per part del mànager que l’espera, és menys efectiu.

¿Qué fue de Andrés Villarrosa remet a una època i a uns llocs que ja no hi són. I Andrés Villarrosa és un tipus de cantant que probablement no ens ha agradat mai però que trobem a faltar i no sabem per què. Què va ser dels Andrés Villarrosa? I dels seus mànagers? Al record d’alguns, al record de Barcelona i del Raval. I al Maldà, al Maldà també.