Al Maldà, l’Oriol Genís és el mànager de l’Andrés Villarrosa, un cantant dels de casette de benzinera, degia ls que viu l’art de la cançó des de la ingenuïtat i el romanticisme, des de la caspa i la carrincloneria també, d’aquells pels que cal gratar molr per aconseguir-li volos. L’Oriol Genís n’és el responsable de la idea original, i Marc Rosich és qui signa la dramatúrgia. Tots dos decideixen, no enderrocar la quarta paret, sinó fer-ho tot miques, per establir un diàleg entre el Genís/Mànager/Escriptor i en Rosich/Dramaturg. Tots dos esperen, igual que ho fa el públic, i és aquesta espera la que acabarà essent matèria teatral.
Endur-s’ho tot al terreny de la comicitat té els seus riscos, i omplir una hora amb humor i aconseguir que no decaigui és un desafiament molt important. El resultat és irregular, l’obra guanya quan tomba cap a la reflexió sobre l’ofici i ens trobem dins les entranyes del teatre. Quan els acudits dominen el relat i la descripció del cantant per part del mànager que l’espera, és menys efectiu.
¿Qué fue de Andrés Villarrosa remet a una època i a uns llocs que ja no hi són. I Andrés Villarrosa és un tipus de cantant que probablement no ens ha agradat mai però que trobem a faltar i no sabem per què. Què va ser dels Andrés Villarrosa? I dels seus mànagers? Al record d’alguns, al record de Barcelona i del Raval. I al Maldà, al Maldà també.