Poe va ser en el seu moment un dels projectes més arriscats de Dagoll Dagom. A l’estil del que havien fet amb T’odio amor meu, van agafar l’obra d’un autor consagrat -en aquest cas Edgar Allan Poe va substituir a Dorothy Parker- i van barrejar diversos textos per tal de retre-li homenatge. Aquí, però, la partitura va ser original, i l’efecte de les cançons va ser el de crear l’atmosfera precisa per encaixar-hi les conegudes històries de terror gòtic de l’escriptor nord-americà, que van des de La caiguda de la Casa Usher a El pou i el pèndol o El barril d’amontillado.
Recuperar aquest musical setze anys després ha estat tot un encert, donat que en el seu moment potser no va trobar la resposta desitjada. Víctor Álvaro, al capdavant de la Companyia Gataro, ha tornat a adaptar una peça de Dagoll Dagom al seu estil, sempre a mig camí entre el cabaret i la pantomima. A l’igual que ja va fer amb Flor de nit, ha optat per una visió pròpia i totalment ajustada a les condicions i mides del Teatre Almeria. Conscient de les limitacions, ha acabat per oferir un espectacle visualment ric i musicalment molt correcte. D’altra banda, els actors -tots molt joves i prometedors- han sintonitzat de seguida amb l’estil i han aconseguit que Poe torni a brillar… i a inquietar al personal, encara que aquest cop s’hi barregi l’humor que ja és marca de la casa.