Els contes, mites i llegendes tradicionals, passats pel filtre de les pel·lícules musicals de Walt Disney, han influït a diverses generacions de joves que tant les han gaudit com s’han sentit presoners de la seva visió de les coses. És d’aquesta manera com molts nous creadors o creadores senten la necessitat de trencar amb aquesta herència cultural, en primer lloc, com a gest de maduresa (deixant així l’infant sense mirada crítica enrere) però també, d’altra banda, superant els seus clixés romàntics, sexistes i antiquats. A Pocahontas o la verdadera historia de una traviesa, ens expliquen que, a més, en aquest cas, tractant-se d’una història real manipulada per interessos imperialistes, resulta tot plegat molt més pervers. D’aquesta manera, Barbara Mestanza intenta explicar el veritable relat de Pocahontas, donant-li la volta al símbol, alliberar-la i fer justícia, en nom, al mateix temps, de totes les dones. L’espectacle és atrevit, entretingut i interessant. En alguns moments, pot resultar una mica estrident, ja que dedica més atenció a expressar l’empipament que a construir alguna reflexió més profunda. Algunes de les seves idees escèniques funcionen però d’altres són només accions aleatòries. En qualsevol cas, el muntatge té un bon ritme i resulta fàcil empatitzar amb la postura artística de Mestanza, el seu cabreig i la seva ràbia per, finalment, acompanyar-la amb satisfacció en el seu valuós empoderament.
Enllaç copiat!