Pere Arquillué: El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc: “La bellesa és desafiant i subversiva”

Pere Arquillué: El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc
9/06/2022

És una història de ficció que desfila a través de la veu de set personatges que tenen diferents visions sobre la relació que han establert amb un noi assassinat en un petit poble rural. Ell és, millor dit era, d’una bellesa desafiant i subversiva tal com el defineix algun dels personatges del text. Tots són interpretats per Pere Arquillué que ens enlluerna amb la perfecció del seu treball. Amb molt pocs moviments corporals i una pràcticament nul·la utilització de l’espai escènic, ell recorre els camps, entra als racons més íntims de les cases, visita la serraria, les places i la rotonda, els camins comarcals i també els llocs més profunds de les tristeses, les pors, els enyors i les desconfiances. Ell sol representa a tots els personatges de diferents edats i gèneres i ho fa amb imperceptibles modificacions en la veu, sense canvis de vestuari ni cap detall que doni pistes sobre el personatge que parla. Un treball actoral exigent per ell i pel públic, sense cap concessió i que gràcies a la impecable direcció de Xavier Albertí es pot  seguir una història per a la qual crea una escenografia minimalista, amb una única llum zenital. En algun moment, Albertí permet encendre la llum de sala i, més que per trencar la quarta paret, crec que ho fa per  trencar la tensió del moment i no confondre’ns amb el material dramàtic que ens presenten. No hi ha fil ni relat sinó les diferents maneres de veure i viure el noi al voltant del qual Josep Maria Miró ha creat aquesta obra amb la qual va rebre el passat 2020 el XLV Premi Born. Ell és el primer autor que obté en tres ocasions el prestigiós guardó creat el 1970. El 2009 va rebre’l per “La dona que perdia tots els avions” i el 2011 per “El principi d’Arquimedes”. Aquesta és la primera obra del Tríptic de l’epifania que inclou dos textos més pensats per a un únic intèrpret. El segon serà un monòleg per a actriu, i n’hi ha encara un tercer que serà un monòleg per a actor. N’estarem atentes.

Una petita composició musical amb aire barroc a càrrec de Quim Reixach i Sergi Llopart tanca aquesta obra amb el darrer personatge. Josep Maria Miró, Xavier Albertí i Pere Arquillué fan que aquesta obra sigui imprescindible als aficionats al teatre.

← Tornar a Pere Arquillué: El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc