Tornem-nos a veure!

8/08/2017

Tornem-nos a veure!

Agost a Barcelona, amb això està tot dit. Per arribar-te al Maldà des de Gràcia no em decideixo erntre baixar rodolant gràcies a tanta orxata i tants fartons de la Sirvent o agafar el bicing “a tumba abierta” i sense fer presoners. És cert que l’agost teatral reviscola i que la oferta cada cop és més interessant, però la inèrcia marca que no hi trobaràs res de massa bo a la cartellera.

Un cop hi ets al Maldà, però, entens de seguida per què hi has anat: la recepcioneta, les cadires, els quadres del Baró, la finestra que dóna al Carrer del Pi… Disposar els elements necassaris per a que el fet teatral sigui possible és una qÚestió de voluntat i de passió. Un espai, uns actors, unes actrius i uns quants espectadors. Així doncs, t’asseus i sents que estàs a punt de formar part d’un ritual, de quelcom important que té a veure amb tots nosaltres i que serà irrepetible i inexplicable, tot i que miraràs de fer-ho.

I és clar, l’experiència és una o altra, com sempre, depenent de les circumstàncies, però el ritual s’haurà dut a terme, i aquesta part de satisfacció ja no te la treurà ningú, és per tu i per sempre.

El cas és que Alícia Serrat s’hi deu trobar tan bé com jo al Maldà i s’hi ha instal·lat deu dies. Amb la complicitat de Marc Sambola ha escrit un llibret en to de paròdia, a la Marivaux, de l’heroisme i de la predestinació, que esdevé una etapa necessària per a fundar un amor ¿sincer? i desinteressat. D’aquesta manera, exclou la possibilitat de la unió utilitarista de l’aristocràcia però posa en entredit també les virtuts de l’amor romàntic a través del personatge del Poeta, interpretat pel propi Sambola. Els personatges seran conscients que els secrets i els enganys formaran part del seu amor i que està bé que així sigui.

Tant Anna Langares com Edgar Martínez són capaços de la màxima delicadesa en algunes de les peces de Sambola i de dur-nos a la hilaritat sense solució de continuïtat. Les veus ratllen a un nivell molt alt i el ritme no decau. Alícia Serrat ha organitzat un divertimento de sensibilitat extrema i amb el sentit de l’humor que cal per a defugir el to moralitzant que podria haver-ho espatllat tot.

Surts del Maldà, i la xafogor et torna a posar a lloc, però menys, perquè Per si no ens tornem a veure t’ha dibuixat un somriure que desafia fins i tot el seu títol: Serrat! Sambola! Lagares! Martínez!, vull tornar-vos a veure!


Tot el que necessites per anar al teatre

A partir de 14,00€

Comprar Entrades

Cartellera /,

Per si no ens tornem a veure: Alícia Serrat i Marc Sambola

Per si no ens tornem a veure: Alícia Serrat i Marc Sambola

PER SI NO ENS TORNEM A VEURE és la història de dues persones que no són el que diuen ser. És una història de disfresses i d’identitats falses on el destí, igual que l’amor, és inevitable. I és sobretot un homenatge a comèdies com LEONCI i LENA; EL JOC DE L’AMOR I DE L’ATZAR o AL VOSTRE GUST, on les aparences i els enganys es barregen amb la comèdia i l’amor.

SINOPSI

Els Reis d’Arden reben una carta dels Reis de Dumaine on els proposen que la seva filla Anne es casi amb el príncep William d´Arden. Però els joves prínceps no tenen cap intenció de casarse i menys amb algú que gairebé no coneixen. Tots dos, sense saber-ho, tenen la mateixa idea: Fugir amb una identitat falsa i descobrir com és el món més enllà dels seus regnes. Però per més disfresses que portin, i per més que canviïn una vegada i una altra d’indentitat, els dos prínceps es troben i s’enamoren irremeiablement.

Properes actuacions Veure totes les funcions (Calendari)

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Julià

    Una marevella, música preciosa i amb moments molt divertits. Recomanadíssima. Els dos intèrprets i músic fenomenals.

    22/05/2017

  • 12345

    Hebert

    Musical d’aquells que em guanyen ràpid: íntims, aparentment sense pretensions però que arriben i toquen la tecla precisa, proper, en un indret addient, música en directe, amb molt de talent, treball i qualitat al darrere (Daniel Anglès, Sambola, Serrat) i dels que repetiries.
    Fa poc vaig gaudir molt amb l’Edgar Martínez i l’Anna Lagares (quina vis còmica i veu!) a “Estan tocant la nostra cançó”. Ara ho torno a fer amb aquest musical sobre la cerca de l’amor i que bonic és trobar-lo i com el destí ens atrapa per molt que ens disfressem.
    La història és senzilla, però ve de gust trobar-se, ni que sigui per una vegada, una obra sobre el costat lluminós de la vida i l’enamorament, històries que parlen de que les coses complicades a vegades són senzilles: algú ens agrada i li agradem. Hi ha cosa més gran a l’univers?
    L’aparent senzillesa no amaga la qualitat de la música, les bones interpretacions i cançons diria que més complexes del que sembla. Jo no sóc molt de comèdia de disfresses i aparences (ho admeto, les comèdies shakesperianes no són el meu fort) i tot i així he gaudit molt!

    27/05/2017

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Una història senzilla que ens parla sobre l’enamorament representat en un indret adient amb música en directe i amb molt de talent, treball i qualitat al darrere. Destacaría la qualitat de la música, les bones interpretacions i unes cançons més complexes del que semblan. Molt recomenable!!

    28/05/2017

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Avui a Maldà i amb les entrades exhaurides he pogut gaudir d’aquest musical de petit format i proximitat (la sala del Maldà que em té el cor robat) amb un text d´Alicia Serrat, música de Marc Sambola i producció de Daniel Anglès. Un text senzill però molt ben instrumentat que ens parla de dos joves, que davant la intenció dels seus pares que volen forçar un casament de conveniència, fugen i al final després de passar situacions summament divertides, embolics i tripijocs, arriba l’amor veritable. La posada en escena compta amb pocs elements però molt acurada, així com un aconseguit vestuari. L’acompanyament musical a la guitarra i alguns poemes cantats, són a càrrec del propi Marc Sambola de forma excepcional. Les lletres de les cançons, genials. Esplèndid el treball d’Edgar Martínez tant pel que fa a la interpretació com cantant. I el que per a mi ha estat un descobriment (no recordo haver-la vist abans) ha estat Anna Lagares canta de meravella, i té un do que t’atrapa des del minut un. L’obra que en alguns moments em recordava estar veient un conte de Disney, ha aconseguit això, que m’ho passés com un nen amb sabates noves. Totalment recomanable i imprescindible.

    10/08/2017

Deixa la teva valoració

Has d'estar registrat per poder deixar la teva opinió. Pots registrar-te aquí, o pots entrar a continuació:

Articles relacionats

Acceptar Aquesta plataforma web utilitza cookies pròpies per a recopilar informació que ajudi a optimitzar la visita a la pàgina web i cookies de tercers per a recollir informació sobre les seves visites i l’ús de la nostra web. Vostè pot permetre el seu ús, rebutjar-ho o canviar la configuració quan ho desitgi. En cas de seguir navegant, es considerarà que accepta l’ús. Més informació: Política de Cookies.