Tot el que necessites per anar al teatre

Parking Shakespeare: Els dos cavallers de Verona: Unes interpretacions que sedueixen

Parking Shakespeare: Els dos cavallers de Verona
1/08/2017

Aquest és el novè estiu consecutiu en què els de Parking Shakespeare ofereixen una comèdia del dramaturg anglès a l’espiral dels Til·lers al Parc de l’Estació del Nord.

És una aventura estival única que ofereixen els components d’aquesta companyia que habitualment seguim als teatres (la darrera vegada “Déu és bellesa“, aquesta mateixa temporada al Teatre Maldà). La diferencia en aquestes propostes, és l’espai únic, a l’aire lliure, del Parc de l’Estació del Nord, l’ambient que si crea amb famílies senceres que “encoixinats” fins a les orelles ocupen l’espai un parell d’hores abans que comenci, interpretacions en 360° i el fet que és amb la modalitat de taquilla inversa.

Jordi Centelles, codirector de la companyia La Reial, és enguany el director de la proposta i ha convertit aquesta peça de Shakespeare en un esquelet argumental on predominen els gags i caricatures d’uns personatges reconvertits en tòpics de la Itàlia dels anys 60. Veiem la mamma napolitana, els mafiosos, el Padrino, el militar, els divos de festivals, els paparazzis …

ELS 2 CAVALLERS DE VERONA (The Two Gentlemen of Verona) és una de les primeres comèdies escrites per William Shakespeare als voltants del 1590. Tracta sobre l’amistat i l’amor a partir de la història de dos amics, Valentino i Proteus. Una obra plena d’embolics.

Valentino està enamorat de Sílvia, Proteus inicialment enamorat de Júlia acaba enamorant-se de Silvia oblidant Júlia. Provoca amb intrigues el desterrament de Valentino que es converteix en un mafiós, la Júlia es fa passar per home i es posa al servei de Proteus.

Però el tema tant és, la proposta de Parking Shakespeare sense escenografia, so ni llums, dona tot el protagonisme a unes interpretacions que sedueixen sens dubte a tots els que embadalits veiem les seves entrades i sortides, els seus canvis de rol i vestuari, els seus gags ininterromputs que porten d’una riallada a una altra. Una forma de reivindicar el carrer com a espai d’expressió artística.

Les interpretacions són totes extraordinàries, divertides i amb un grau d’entusiasme que s’encomana. Destacables Adrià Díaz en el paper del “padrino” Valentí i Mireia Cirera com a mamma i hostalera.

En acabar, culs adolorits i dempeus aplaudim amb ganes. Ah! I a deixar els “vots” a l’enorme urna al mig de la rotllana !!!

Podeu veure la nostra valoració original, clicant AQUÍ

 

← Tornar a Parking Shakespeare: Els dos cavallers de Verona