Aquesta és la història de tres amigues amb un pacte de joventut, però també és un viatge cap a la maternitat desitjada i l’alliberament de traves i encotillaments. Es tracta d’un musical íntim, amb un bon punt de partida, unes cançons que resulten i unes intèrprets (Mar Maestu, Maria Viñas i Elia Corral) que vocalment i actoralment donen el màxim. El que succeeix és que la dramatúrgia s’enreda en una mena de McGuffin que no porta enlloc, i a sobre no acaba de lligar bé amb la partitura d’Òscar Peñarroya. En ocasions dona la sensació que la trama avança cap a una direcció, mentre que les cançons alenteixen la seva evolució i parlen de temes secundaris, i en un musical petit i condensat com és aquest això és un luxe que no es pot permetre. S’agraeix, malgrat tot, que l’obra tingui un sentit de l’humor agosarat i conscient, així com alguns moments íntims on es pot aprofundir molt més en la relació personal de les tres amigues. De fet, crec que s’hagués guanyat en eficàcia si s’hagués apostat per aquest camí, en lloc de buscar artificis que a vegades funcionen… i la majoria dels cops distreuen.
Enllaç copiat!