On ha estat Clara Ingold tot aquest temps? Per què no l’hem vist abans a Barcelona? Descobrir el nou unipersonal de l’actriu, cantant i humorista mallorquina Clara Ingold, Paloma de parque, m’ha deixat amb una acusada síndrome d’abstinència. Doneu-me més d’aquesta bèstia còmica, si us plau.
L’humor genuí d’Ingold parteix d’un univers molt personal. Irromp a la platea del teatre com un huracà i treu petroli dels maldecaps que li fan perdre la son, com la pressió estètica, els traumes propis i adquirits i els complexos i les inseguretats amb el físic a què va empenyent la societat. La mida del nas o l’abundància de greix al cabell, la poca practicitat del sexyness de la roba interior de picardia, o si cal sumar-se a la lluita contra la tirania de la depilació són alguns dels temes que toca un monòleg absolutament singular, que estaborneix i sorprèn constantment amb un llenguatge molt original que salta de l’stand up més clàssic al concert de cantautor indie, el karaoke tronat a un creuer Pullmantur dels 2000, irrupcions hilarants de hard rock o titelles. Fins i tot rifa unes calces entre els assistents a l’espectacle. Un còctel explosiu d’una de les artistes imprescindibles de l’escena còmica actual!