Hi havia una vegada un autor que escrivia tragèdies, tot i haver nascut el 1968. I un bon dia el citat autor, de nom Wajdi Mouawad, va escriure un conte per a adults… o bé per a nens grans, i li va sortir un conte on una nena s’enfrontava amb la mort després d’una amarga experiència. Hi havia una àvia… Hi havia un gos… I també un lloc inventat on es complien tots els somnis i on els blancs podien aspirar a ser negres, si així ho desitjaven. Un lloc que portava per nom… PACAMAMBO.
El muntatge que podem veure actualment a La Seca d’aquest preciós text de l’autor d’Incendis destaca, sobretot, per estar fet amb un gust, un ofici i una sensibilitat que trobem molt de tant en tant. La sala Leopoldo Fregoli, a sobre, és la més adequada per un espectacle proper, ple de màgia i enginy. Un espectacle ben interpretat, millor dirigit, i capaç de convertir en emoció un munt de paraules corprenedores, i força dures. Molt recomanable per als que els hi agrada descobrir petites joies ocultes dins d’una cartellera atapeïda, però força banal i poc donada a la sorpresa.