Pablo Messiez: Muda

10/07/2018

El dolor que provoca el desamor o la solitud

Una nova proposta dins del Festival Grec, MUDA, de Pablo Messiez traduïda per Marc Artigau i dirigida per Mercé Vila Godoy.

Pablo Messiez nascut a Buenos Aires el 1974, està establert a Madrid des del 2008, i MUDA va ser el seu segon text com a autor. Estrenada en 2010 a Madrid, ara es representa a Barcelona per primera vegada i traduïda al català. Pablo Messiez havia començat la seva carrera com a actor i va ser en 2007 que es va decidir a escriure.

La temporada passada vam poder veure el seu treball amb la Kompanyia del Teatre Lliure, “EL TEMPS QUE ESTIGUEU JUNTS”, peça  que torna a estar programada la temporada 2018-2019. També vam veure el seu treball com a director a “LA PIEDRA OSCURA” l’any 2016.

MUDA parla de persones carregades d’humanitat, on els espectadors podem llegir els seus sentiments, les seves pors, les seves enormes solituds. Veiem tres persones, però veiem moltes persones a escena, la persona que no pot dormir si està sola, la que no pot parar de parlar, la que troba que les paraules no serveixen per a res, la que vol ajudar, la que necessita ser ajudada, la persona ferida, la que necessita estimar, la que necessita ser estimada …..

Glòria Sirvent (a la que hem vist fa poc a “IF (L’ULTIM DESIG)” a la Sala Atrium) interpreta el difícil paper de l’Anna, una dona que ha de comunicar-se sense parlar. Ella acaba d’arribar a ocupar un petit apartament dins una comunitat, sembla emocionalment ferida i sola; pregunta al conserge que l’ha acompanyat, per la seva veïna. És el personatge mut a qui tothom parla, el pilar que fa sentir millor als altres.

Maria Lanau és Flor, la veïna, una dona que parla pels descosits, amb un toc d’histèria, i que no suporta estar sola, ocupa el seu temps frenèticament fingint una felicitat que no sent.

Jordi Rico és el conserge, la primera persona que apareix a escena en una situació inquietant, amb una corda que penja del sostre i un tamboret on ell s’enfila. Acaba de trencar amb la parella, està ferit i sol. Un nostàlgic perdut en si mateix. El seu refugi és l’alcohol.

MUDA és una proposta que, a cavall entre el drama i la comèdia, tracta, bàsicament de la solitud.

En el text original tota l’acció passa al pis de l’Anna on entren i surten els altres dos personatges. Però en l’adaptació que ha fet Mercè Vila veiem els tres espais, perquè així pot mostrar, no solament com interaccionen els personatges, sinó que fan i com actuen quan surten d’aquest pis i són ells.

Una posada en escena on s’evidencien els silencis i la necessitat de l’altre per ser un mateix. La comunicació i la incomunicació estan presents en tot moment. Els afectes i absències de terceres persones també.

Unes magnífiques interpretacions, molt equilibrades i on els tres actors ens han semblat absolutament convincents i amb un alt grau de compenetració. Molt destacable el treball gestual de la Glòria Sirvent i la verborrea esbojarrada de la Maria Lanau.

La música està creada en exclusiva per Dani Nel.lo i l’escenografia és de Laura Clos (Closca).

Una proposta totalment recomanable, que encisa per la seva proximitat i deixa oberta la porta de l’esperança.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

 


Tot el que necessites per anar al teatre

Pablo Messiez: Muda

Pablo Messiez: Muda

Muda és una peça del dramaturg argentí Pablo Messiez sobre una dona incapaç de parlar i la seva relació amb una veïna i el seu conserge.

Sinopsi

Muda, un títol que tant fa referència al silenci obstinat de la protagonista com al seu canvi de domicili, ens explica la història de l’Anna, una dona que arriba, silenciosa, al seu nou habitatge al centre de la ciutat. Vol conèixer la germana gran, la parenta desconeguda de qui tant li parlava la mare, que acaba de morir. Allà es troba amb un conserge, un home sol i ferit que enyora el que havia tingut i ja no té, que es refugia en l’alcohol i que té preparada la corda per penjar-se en el moment en què es decideixi a fer-ho. Mentrestant, però, parlarà amb la nouvinguda, establint un diàleg amb el silenci similar al que es produeix en la consulta d’un psiquiatre. Al pis de dalt de l’Anna, la Flor, una dona que es creu sofisticada però que és vulgar i enutjosa, que fingeix una felicitat que no té i que, per tal de no pensar en allò que li falta, parla sense aturador, no fos cas que el silenci l’arrossegués a la tristesa.

És una peça teatral que es va veure amb gran èxit a Madrid ja fa uns anys  i que signa un autor amb més de vint anys de trajectòria. A principis d’aquest any, precisament, Messiez va dirigir al Teatre Lliure la seva obra El temps que estiguem junts, interpretada pels joves integrants de La Kompanyia Lliure.

Video

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Un senzill i eficaç plantejament que, entre paraules i silencis, furga en el dany compartit i en l’única veritat que governa la condició dels personatges, per ventura de tots nosaltres: la de la solitud. Pel que fa als seus actors vull ser molt mesurada. Diré simplement que compleixen a la perfecció la tasca que els ha estat assignada: deixar-se abduir pels éssers bons i anhelants que ha imaginat l’autor. Me’ls crec i em commouen des del minut ú, parlen el meu mateix idioma emocional i són, per tant, també una mica de mi mateixa. A destacar una divertidíssima Maria Lanau – Florència – que t’atrapa pel seu paper i la seva actuació. Si vols saber-ne més entra a https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/07/07/muda/

    07/07/2018

Articles relacionats

Solitud que trenca la veu

Solitud que trenca la veu

26 juny 2018

Per Alba Cuena / @herronita93 Mercè Vila Godoy dirigeix la nova posada en escena de Muda, un text de Pablo Messiez que arriba per primer cop a Barcelona. L’Anna es […]

Llegir més... r