Gemma Beltran i la companyia Dei Furbi ens proposen endinsar-nos a les ments de Kafka, Lewis Carroll, Pirandello i Calderón de la Barca en el seu darrer espectacle: Oklahoma. D’entrada no sembla fàcil construir un discurs, una trama, a partir de les idees i dels textos d’aquests intel·lectuals i, de fet, no ho és gens. I potser per això al principi de l’espectacle, amb Kafka com a fil conductor, costa bastant connectar amb el que ens estan explicant. A mesura que van entrellaçant-se els mots de Lewis Carroll i el món d’Alícia al País de les Meravelles el text es va construint amb més coherència per a l’espectador.
Les veus d’Anna Alborch, Robert González i Toni Viñals cantant a capella i una coordinació vocal mil·limètrica donen el tret de sortida a l’obra. I aquests moments musicals no queden aquí, durant tota l’obra es van introduint amb precisió per destensar l’argument. Dels càntics, que van des d’El vol del borinot de Nicolai Rimsky-Kórsakov a la popular La Cucaracha , cal destacar la versió que fa Toni Viñals del Piece of my heart de Janis Joplin, un dels grans moments de l’espectacle.
Amb una escenografia mínima però molt efectiva, aquesta peça, que dura una hora aproximadament, és una bona opció per endinsar-te en un món filosòfic i reflexiu. L’espectador que no estigui acostumat a aquest tipus d’espectacles ha d’enfrontar-se a ell amb la ment oberta, receptiva a estímuls diferents i bastant interessants.