El teatre popular i la comèdia d’embolics s’han d’anar renovant, però està clar que segueixen atraient a les sales a un públic encara molt nombrós. Oh, mami! aporta tots els elements de sempre, però acosta la temàtica a l’actualitat, utilitza una estètica atractiva i encara té temps per llençar alguns missatges reivindicatius a platea. També s’agraeix que estigui ben escrita, que estigui dirigida amb bon gust i que els actors la defensin amb convicció (molt notables, com gairebé sempre, les interpretacions d’Anna Barrachina i Betsy Túrnez). Suposo que les lleugeres pinzellades feministes ajuden a crear un producte simpàtic, on es reivindica la sexualitat femenina (una mica a l’estil de L’habitació del costat, però més pel broc gros) i es defensa el paper d’una dona emprenedora i alliberada. Potser les aparicions del marit que posa les banyes o del marit calçasses sonen massa a tòpic, però no ens hem d’oblidar del producte que tenim davant ni del que esperen els espectadors en aquests casos. Per tant, agraïts de que Oriol Vila i Raquel Salvador hagin tingut l’encert d’intentar omplir sales… però amb idees i amb l’esperit de posar al dia un gènere que seguirà triomfant per molts anys més.
Enllaç copiat!