Tot el que necessites per anar al teatre

Ocaña, reina de Las Ramblas: Defensem les Ramblas d’abans

A partir de 14,00€
Comprar Entrades
Ocaña, reina de Las Ramblas → Poble Espanyol
9/10/2021

Aquest cop tornem al Teatre de l’Aurora. Un bon inici de temporada per començar amb la nova programació de l’Aurora. Referent a “Ocaña, reina de Las Ramblas” ja el vaig veure al Goethe Institut de Barcelona quan encara era “Coplas por Ocaña” , posteriorment el vam estrenar als Terrats en Cultura de Coincidències (tot un èxit) i ara el tornem a veure.

Si la primera vegada vaig sortir bocabadat, tornar a veure a Joan Vazquez no ha estat per menys, Només puc dir que és una bèstia escènica del teatre musical i així ho he pogut comprovar en els darrers anys. Aquest cop ens situa en els 70 i principis dels anys 80 per posar-se en la pell del performancer “Ocaña”, un artista i pintor sevillà que es va traslladar a Barcelona. Un referent en el moviment LGTB que es començava a veure per Barcelona.

L’espectacle mereix veure’l, gaudir-ne de la veu de Joan Vázquez i la música de Marc Sambola, aprendre del personatge i tot el que va significar per Barcelona, una Barcelona underground que es va amagar per culpa de la Barcelona pre-olimpica. Hi ha dos tipus d’espectacle, concert i teatre i tots dos són genials. Joan Vázquez omple l’escenari gran o petit sense cap mena de problema. I la transformació amb Ocaña el vas veient de mica en mica fins a arribar a l’èxtasi final.

Com cada divendres, al Teatre de l’Aurora vam tenir un petit col·loqui amb els artistes i el director/dramaturg de l’espectacle. Una xerrada que va ser prou interessant.

L’origen del personatge, quasi tothom el coneix. Tal com Marc va comentar, el va conèixer amb la pel·lícula de Ventura Pons, on veiem a Ocaña parlant durant tota l’estona davant la càmera. Un documental prou interessant per veure-la. Els monòlegs que fa Joan Vázquez, neix a partir d’entrevistes que va fer en revistes i material gràfic. Tal com diu, és com un “corta-pega y colorea ” d’aquestes entrevistes.

Podeu llegir la resta de la meva opinió al següent enllaç. on indico com va anar la resta del col·loqui postfunció

← Tornar a Ocaña, reina de Las Ramblas