Tot el que necessites per anar al teatre

Non Solum: Dominar l’escena

Non Solum
28/05/2017

La reputació de Sergi López com a actor continua sent, passats els anys, molt bona i, cada vegada, més merescuda. Tot i això, va bé comprovar, en viu i en directe, els motius del prestigi interpretatiu que posseeix tant entre els companys com entre el públic. A Non solum, l’artista fa una demostració en tota regla del seu domini de l’escena, de la narració, la tècnica i l’energia. Amb una expressivitat física portentosa, al més pur estil Lecoq, la proposta combina un simpàtic sentit de l’humor amb una curiosa reflexió filosòfica sobre la identitat, el doble i la defensa dels individus davant la massa. El text, escrit juntament amb Jordi Picó i guanyador, al seu moment, del Premi Max, és original, enginyós i un exemple de senzillesa. A més, serveix com a vehicle de lluïment del seu protagonista que aconsegueix fer-nos veure damunt l’escenari desenes de personatges interactuant al mateix moment sense cap dificultat. Potser l’únic problema del muntatge és un fals final que succeeix en acabar el segon terç de l’obra que costa de remuntar i llastra molt el fil conductor i el bon ritme que, fins llavors, es portava. No obstant això, el show encara té temps de regalar-nos unes pinzellades de bufó i de clown excel·lents que complementen la idea inicial i deixen un sabor de boca definitiu molt satisfactori.

← Tornar a Non Solum