Verónica Pallini, directora de l’escola de cinema i teatre L’Autèntica, porta a escena aquesta creació de teatre documental a la seu mateixa del barri de Gràcia. L’escola, petita i valenta, duu ja 14 anys d’una història que es dona a conèixer com a Porta4, i que ha format un gran nombre d’amants del teatre i, amb el temps, professionals de les arts escèniques.
No entenc els homes parteix d’una recerca antropològica que la directora va dur a terme durant any, a partir de la base d’una beca de creació, i se centra en la percepció que els homes tenen de si mateixos. De fet, alguns textos que sorgeixen d’aquesta investigació es projecten durant la representació, i són la base del guió.
Sis actors donen vida a sis personatges d’orígens, hàbits i caràcters molt diversos. Les seves històries es relacionen i donen forma a una percepció de la masculinitat particular. Les seves vivències i experiències, els seus somnis i desitjos es posen sobre la taula, i posen en evidència febleses i misèries.
Destaca l’aposta audiovisual com a llenguatge complementari a la interacció dels actors. La música, potent i protagonista, la projecció sobre una pantalla que actua com a teló de fons, i fins i tot l’efecte d’ombra xinesa són recursos destacables que contribueixen a enriquir la posada en escena.
El treball dels actors mostra la intensitat del treball previ amb la directora, l’esforç per captar i interioritzar l’essència d’un rol complex. Al tractar-se d’una proposta de teatre professional amb actors no professionals, dona encara més mèrit a la seva interpretació, i cal valorar amb justícia el repte que per l’elenc suposa la proposta. Els moviments, els canvis a l’escena, el to de veu, la situació en l’espai i la relació amb el públic és lloable. Seria interessant aportar, potser, un major sentit a la part conclusiva, en la que l’audiència hi té un rol protagonista.
Es tracta, globalment, d’una bona experiència teatral, especialment pel rigor i l’estructura amb el que la direcció basteix el guió, però també per acostar el públic a les instal·lacions d’una escola teatral que posa en cor en allò que fa.