El 1982 Maury Yeston i Arthur Kopit van estrenar a Broadway el musical Nine, basat en la famosa pel·lícula Otto e mezzo de Fellini. L’espectacle va ser el triomfador dels premis Tony d’aquella temporada i va inspirar un munt de revisions que han servit per donar diverses cares al sucós personatge de Guido Contini, un paper associat a Mastroianni que després cantarien actors com Raul Julia, Jonathan Pryce, Antonio Banderas i fins i tot Daniel Day Lewis a la versió cinematogràfica. Però si alguna cosa diferencia el musical de la cinta de Fellini és el gran protagonisme que dóna a una maravellosa galeria de personatges femenins, per la qual moltes actrius han sospirat i lluitat sense treva fins aconseguir clavar-ne queixalada (des de Leslie Caron a Sofia Loren, passant per Chita Rivera, Eartha Kitt, Jane Krakovski, Judy Dench, Marion Cotillard, Nicole Kidman i moltes altres). Ara, Mariona Castillo ha tingut la gosadia i el valor d’assumir totes les dones de l’espectacle i oferir un musical de petit format que, si troba l’espai adequat i el suport necessari, serà un dels petits tresors de la temporada.
També s’ha de dir que en aquesta versió retallada i sense diàlegs es fa difícil seguir la història i distingir alguns dels personatges. És cert que potser estem davant d’un recital més que d’una revisió de l’obra, però no hagués estat malament posar algun context o fer més palesa la figura de Contini… ara reduïda a una cadira amb una americana penjada. Sigui com sigui, la força de Mariona Castillo omple tots els buits i ens fa oblidar qualsevol imperfecció. Arrisca a fer veus diferents i a jugar amb tessitures vocals, tot i que es nota que amb algunes hi està força més còmoda. Una proposta agosarada, doncs, que tant Castillo com el director David Pintó haurien de defensar i promoure al màxim.