Després de la censura exercida per una regidora real ara fa pocs dies a Collado Villalba, aquesta obra –estrenada en el 2024- esdevé més oportuna i rellevant que mai. Quins són els límits de l’humor? Què és censura i què no ho és? Es pot fer broma de tot, o hi ha temes tabú? El mal gust pot tenir el mateix significat per a tothom? Tots podríem tenir una resposta preparada al respecte, però quan hi entren en joc interessos polítics, partidistes i personals la cosa es torna molt més complexa.
Ni en broma és una comèdia enginyosa i volgudament incòmoda que posa en el mateix escenari a una política que vol arribar a ser alcaldessa i a un monologuista que admira a Lenny Bruce, el còmic estatunidenc que en els anys seixanta va patir una forta repressió i censura pels seus comentaris sense embuts. La relació entre els dos personatges ja és la base per a qualsevol comèdia, però també convida a la reflexió sobre molts aspectes: quina és la funció del còmic i quina la del polític. A l’obra això s’anirà capgirant diverses vegades per fer més atractiva una trama que també barreja aspectes personals dels dos protagonistes.
Jordi Díaz (El mètode Gronholm, Els homes són de Mart i les dones de Venus) i Nesa Vidaurrázaga (Els malvats, Polònia) l’encerten de ple en els seus personatges. Els dos intèrprets saben molt bé com defensar la part més dialogada i personal, però se senten molt segurs en tots els petits monòlegs –a l’estil d’stand up– que farceixen tot el text de Xavi Morató. En definitiva, una comèdia enginyosa i malintencionada que us farà passar una bona estona però que també us farà mantenir una bona conversa a la sortida del teatre.