Una de les experiències més estimulants i esperançadores que ens pot oferir la cartellera teatral és veure propostes valentes i compromeses nascudes d’iniciatives dels creadors més joves. En aquest cas, My Lowcost Revolution és una arriscada reflexió sobre la idea de revolució en els temps actuals i la frustració generacional que genera el fet de voler canviar el món i mai aconseguir-ho. L’espectacle reflecteix molt bé la sensació de repetició històrica, d’haver de tornar a començar des de zero amb cada nova iniciativa o el desgast d’una lluita sense un rumb fix. Francesc Cuéllar, autor i director d’aquesta obra, ja ens havia mostrat la seva faceta d’artista compromès participant com a actor en muntatges d’esperit similar com la notable Los bancos regalan sandwicheras y chorizos. Ara, a més, demostra una rica visió de les imatges escèniques amb significat, de la força estètica del mal gust i una impactant creativitat com a dramaturg que el postula com a un potencial nou Rodrigo García de La Carnicería Teatro. La seva consciència política, reivindicativa, social i autoproclamada “radical de merda” no l’eximeix d’afrontar cada segment amb sentit de l’humor i una honestedat, envers la realitat i les entranyes del mateix procés creatiu, admirables. Cal mencionar, naturalment, l’entrega de les seves tres actrius (Paula Sunyer, Angés Jabbour i Glòria Ribera) que aporten la combinació adequada de tendresa, ràbia i desinhibició. Sempre que es corre un gran risc i un creador es llença, sense por, a provar un munt d’idees noves en un espectacle, assumeix la irregularitat que provoquen les parts que no li acaben de funcionar. Malgrat això, en aquest cas, les troballes més encertades, pel seu caràcter experimental, són tan sorprenents i refrescants que compensen qualsevol dels seus moments fallits.
Enllaç copiat!