Aquest dissabte passat vàrem anar a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya … i ens va tornar a passar, … anàvem amb les expectatives molt baixes pel que havíem llegit d’aquesta proposta de Carme Portacelli, dirigint MRS. DALLOWAY de Virginia Woolf, i hem de dir que ens ha sorprès i ens ha agradat molt. A causa del nostre viatge “nadalenc”, hem hagut d’anar l’últim dia de representacions en aquest teatre.
MRS. DALLOWAY és una de les tres adaptacions escèniques que amb veu de dona, ha programat el TNC dins de l’Epicentre Pioneres. La primera va ser “La mort i la primavera” de Mercè Rodoreda que vam veure el passat novembre, i la tercera serà “Solitud” de Víctor Català programada per al mes de març.
MRS. DALLOWAY és la quarta novel·la de Virginia Woolf publicada en 1925.
En aquest text Virginia Woolf fa un recorregut en un dia de la vida de la Clarissa Dalloway (extraordinària interpretació de Blanca Portillo), des de que es lleva de bon matí i comença a preparar una festa, fins a l’inici de la festa al vespre.
Clarissa és una dona abocada a fer feliços els altres i ha pres decisions a la seva vida sense tenir en compte els seus veritables desitjos. Casada amb un home ric, Richard Dalloway, que és el gran absent a la seva vida i a l’escenari, gaudeix de totes les comoditats i el seu benestar físic contrasta encara mes amb la seva insatisfacció vital, que acaba qüestionant. En aquestes 24 hores, Clarissa repassa el seu present i el seu passat i pren consciència del que és la seva vida.
Algunes de les persones que van formar part de la seva vida tornen a la seva memòria i per a la seva festa, Peter Walsh (Nelson Dante) i Sally Seton (Inma Cuevas), ells representen la seva joventut, els seus primers amors als quals va renunciar, optant per un casament que garantia la seva estabilitat econòmica. A través de Clarissa, l’autora remarca el rol de les dones i de la repressió sexual i econòmica.
Paral·lelament, a la novel·la apareix un altre personatge, Septimus Warren, un poeta, heroi de guerra traumatitzat per la seva experiència, i que en aquesta proposta ha estat substituït per una dona, Angélica (Gabriela Flores), una escriptora a la qual la seva depressió acabarà portant al suïcidi malgrat els intents del seu marit Max (Jimmy Castro) i el seu metge (Jordi Collet) per evitar-ho. Un suïcidi que tal com comenta Carme Portacelli en el programa de mà, deixa de ser vist com una tragèdia per convertir-se en una condició necessària perquè els altres valorin la vida.
I finalment la filla de la Clarissa, Elisabeth (Raquel Varela) que vol allunyar-se del rol que representa la seva mare, i al mateix temps vol, irremeiablement, assumir-ho. La seva amiga Doris (Zaira Montes) actua de veu de la consciència de l’Elisabeth fins que és finalment emmudida per ella mateixa.
Un magnífic espai escènic d’Anna Alcubierre que juga perfectament amb les dimensions de l’escenari i l’intimisme necessari del text i el dota d’un gran valor metafòric “jugant” amb uns tovallons, unes espectaculars cortines i les flors. Una posada en escena esplèndida amb la il·luminació de David Picazo, el so de Jordi Collet i la coreografia de Ferran Carvajal.
La música en directe interpretada pels mateixos actors ha estat un element fonamental d’aquesta proposta.
Al nostre entendre, molt encertada la dramatúrgia de Michael De Cock, Anna Maria Ricart i Carme Portaceli i la direcció de Carme Portacelli i Eva Redondo en l’ajudantia de direcció. Un clàssic de la literatura del segle XX que ha estat modernitzat en una aposta no exempta de risc, com demostren les crítiques negatives que hem anat llegint des de la seva estrena a Barcelona, fins a aquesta última representació.
Com ja hem dit al principi, per nosaltres ha estat un gran encert.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ