Tot el que necessites per anar al teatre

Mos Maiorum (el costum dels avantpassats): El drama de la immigració al Mediterrani

Mos Maiorum (el costum dels avantpassats)
5/10/2016

En l’edició del TNT de l’any passat, es va presentar com a projecte inicial a “Caravana de Tràilers” i va ser l’escollida pel públic. Ara es presenta després d’un any de feina i de desenvolupament.

El mes d’abril de 2015 es va produir un dels naufragis més greus de la història del Mediterrani on gairebé un miler de persones van morir ofegades a les costes de Lampedusa. La classe política europea de seguida va posar el crit al cel, aparentment indignada per l’esdeveniment fatal que van titllar de “tragèdia humana”, però al cap de pocs dies la notícia ja havia caigut a l’oblit i no es van prendre mesures ni es van veure canvis reals.

MOS MAIORUM neix de la inevitable pregunta: Per què no s’evita aquest genocidi amagat? La peça se centra en els casos de la frontera entre Espanya i el Marroc, perquè abans de fixar-nos en el que passa fora hem de saber què passa a les “nostres” fronteres.

Estem en una sala sense butaques; solament alguns de certa edat intentem asseure’ns en una mena d’escenari, però l’acció es desenvolupa entre els espectadors que s’han d’anar bellugant d’un cantó a l’altre per seguir l’evolució dels actors. Unes petites torres mecàniques els segueixen per tal d’enfocar amb els llums els actors i fer-los sortir de la penombra de la Sala. Un tipus de teatre molt proper a l’espectador i també molt incòmode per la gent que ja tenim una edat (o dos)… i que a més a més, portem tot el dia en dansa.

Malgrat això, ens ha agradat força el treball que han realitzat Ireneu Tranis, Mariona Naudin i Alba Valldaura, actors que s’han format en Teatre Físic a l’Institut del Teatre de Barcelona i que ara presenten el seu primer projecte. Han abordat la temàtica de la immigració sense por i d’una manera diferent a la que estem acostumats a veure a les sales convencionals.

Val a dir que aquest tema, el de la immigració és un dels que s’aborden amb més assiduïtat aquests últims temps i no és per menys; recordem per exemple aquell magnífic EL REY DEL GURUGÚ que vàrem poder veure aquest passat mes de maig o també BIRDIE que vàrem poder veure al juliol en el Festival Grec, en la que surt la mateixa imatge del camp de golf que en aquesta proposta que ara hem vist.

Crònica original AQUÌ

← Tornar a Mos Maiorum (el costum dels avantpassats)