La companyia Kadish i el grup Kolmanskop Project s’uneixen per segona vegada per explicar-nos una història fascinant, la d’un nen que va ser el conillet d’Índies del projecte Morpheo. Aquest experiment, suposadament utilitzat durant la guerra freda, servia per manipular els somnis a partir de fàrmacs i imatges. Temps més tard es va convertir en una eina publicitària molt eficient, sobretot en una època en que l’adoctrinament subliminal estava a l’ordre del dia. Estem, per tant, davant d’un argument polièdric i un pèl complicat de portar a escena, tot i que la seva càrrega crítica és ben àmplia i ben clara. Un argument prometedor que es presenta confós i que no acaba de quallar, sobretot quan es barregen elements de l’imaginari del protagonista: James Bond, l’espionatge més cinematogràfic i tota la iconografia que ho envolta.
El principal problema de Morpheo 115 és que no acaba de triar un camí ni tampoc una forma concreta. Tasta diversos jocs escènics -alguns d’interessants- però finalment es perd en una història que no queda ben explicada. Sí hem de destacar que, amb molts pocs elements, es creen imatges i escenografies molt interessants, sobretot amb tot el que té a veure amb la sofisticació i el misteri de Bond i companyia. Una proposta potser fallida, però que amb un parell de voltes més podria arribar a ser un espectacle molt més clar en el seu propòsit.