Destil·lat de Shakespeare, amb bogeria i humor.

Molt soroll per no res

Molt soroll per no res
28/11/2016

Molt soroll, musicat, amb humor i clown, fan molt! no pas “no res”.

Shakespeare s’hi destil·la en els monòlegs més purs, deliciosos alguns, divertits els altres, i molt!!! divertits en boca de David Verdaguer.

L’energia coral és elèctrica i encomanadissa. Llàcer fa brillar els actors al nivell que marca, i no hi manca gota de talent.

M’encanta la ximpleria que destil·len els enamorats, que utilitzin tècniques de mim i clown per exagerar la seva pèrdua de coneixement emborratxats d’enamorament.

També m’enamora, i aquest sí, pallasso, és Guillem Albà.  Un d’aquells ingredients que donen un toc especial a l’espectacle.

Un cop gaudida la nit, llarga, però gaudida, queda, doncs, l’essència de Shakespeare, i de Llàcer.

Deconstruir Shakespeare, fresc, jove, divertit, i extremadament respectuós, és una habilitat que cal reconèixer a tot l’equip tècnic i artístic. I quedem-nos amb que no hauríem de perdre el temps, que no torna, i fer més el boig.

Aquesta ressenya ampliada la trobaràs a  Companyia de teatre i cultures

← Tornar a Molt soroll per no res

Enllaç copiat!