Misántropo: Assaig sobre la hipocresia

Misántropo
5/12/2014

Alcestes és un dels grans personatges del teatre universal, però és cert que l’encartonament amb que es representa sovint a Molière fa que ens oblidem de la seva importància i la seva contemporaneïtat. Miguel del Arco, bon director i millor adaptador, ens col·loca molt hàbilment al Misantrop de la funció enmig d’una festa banal plena d’hipòcrites, corruptes i artistes de poca volada. Tot i que es ressenteix d’algunes herències de l’original, la contundència i eficàcia de la proposta s’imposen des del primer minut. Del Arco ho ha tornat a aconseguir; ha igualat la proesa de La función por hacer, i fins i tot s’ha col·locat per sobre d’Un enemic del poble, que ja es va veure la temporada passada i que tornarà de nou al Lliure a finals de maig.

La qualitat del repartiment és incontestable, i l’habilitat d’actors i director per aconseguir la complicitat del públic està fora de dubte. Pot semblar fàcil contemporaneïtzar un Molière i fer-lo atractiu als espectadors d’ara, però amb anterioritat hem vist molts que ho intentaven (per exemple, Georges Lauvadant al TNC ara fa uns tres anys) i que acabaven estrallant-se amb tot l’equip. No és el cas d’aquesta versió, recomanable per la seva força, la seva brillantíssima execució i l’encertada posada al dia d’un clàssic en majúscules.

← Tornar a Misántropo