I això en un thriller (psicològic o no) és pecat mortal. Parteix d’un bon plantejament, però es va encallant progressivament per culpa de les repeticions. Penso que les coses s’han de fer entendre a la primera i aquí a base del “dale que dale” ens hem avorrit. No diré que els actors ho hagin fet malament, però no és fàcil defensar el que no està ben lligat, i els thrillers han de tenir la estructura perfecte, sense cap error, allò que en diuen fer puntes de coixí.
http://bit.ly/1KlzpVQ