El col·lectiu teatral La Jarra Azul tanca amb aquesta obra la seva Trilogia de l’exili, centrada sobretot en tres vaixells que van portar centenars d’exiliats espanyols cap a terres d’Amèrica del Sud. Van començar amb Los niños de Morelia, que parlava d’un vaixell que va traslladar a 456 fills de republicans cap a Mèxic, i van seguir amb Winnipeg, el vaixell de Neruda, on s’explicava els esforços del poeta per portar a Xile a diversos refugiats que fugien del règim franquista. Ara toca el torn de Massilia, que porta directament el nom del vaixell que va arribar a l’Argentina amb un bon grup d’espanyols.
Les tres peces s’han basat en la proximitat, l’economia escènica i la senzillesa formal, a més d’uns textos que intenten rebaixar la pesada càrrega històrica i el llast de les moltes dades que es mouen entorn dels fets. Crec que l’objectiu es compleix abastament, però haig de dir que potser he trobat a faltar –almenys a Massilia– una mica més de profunditat i un retrat més centrat en qui habitava el vaixell que en altres personatges satèl·lit. Té gràcia tota l’anècdota del cavall de carreres, i entenc també la metàfora que juga en tot plegat, però potser es podia haver invertit una mica més en altres aspectes… Sobretot per no deixar, al final, més preguntes que respostes sobre el tema central.
Les interpretacions dels quatre intèrprets (Júlia Molins, Laura Maria González, Lluís Marquès i Martí Salvat) són el més reeixit de l’espectacle, així com l’hàbil direcció de Nelson Valente. Gràcies a la gran quantitat de recursos que posa en mans dels actors i actrius es pot aconseguir un ritme adequat i una estructura proporcionada i equilibrada amb el text.