És curiós, però el destí ha contribuït a que coincidissin a la cartellera dos personatges bíblics, i femenins, sobre els que s’ha escrit molt… però sempre de forma interessada, esbiaixada i poc honesta: Salomé i Maria Magdalena. Ens centrarem ara sobretot en la segona, titllada en el passat de prostituta penedida i d’acompanyant de Jesús en el calvari. Segons estudis posteriors, sembla ser que també se la contempla com una deixeble més (“apòstol d’apòstols”, en paraules de Joan Pau II) i fins i tot de companya i dona del Messies.
El principal problema d’aquest muntatge ideat per Carme Portaceli i Michael De Cock és que no se sap massa bé cap a on vol anar. No sabem si és una ficció a l’ús, un assaig teatralitzat, una mena de performance temàtica o una excusa per a la reivindicació de les dones invisibilitzades. Suposo que és una mica de tot plegat, però precisament aquesta barreja fa que es prenguin decisions discutibles i no sempre coherents amb el conjunt. Per tant, podem passar d’una trama més realista (el divorci de la protagonista) a moments onírics, passatges quasi documentals sobre la història de Maria Magdalena i també escenes musicals o directament performàtiques. Això sí, sempre dins d’un embolcall perfecte i un desplegament tècnic que poques vegades ha lluït tan modern a la Sala Gran del TNC.
L’espectacle té el protagonisme de l’actriu Ariadna Gil, però compta amb un repartiment coral i absolutament pluridisciplinari. Hi tenim des de ballarins, diversos cantants, una pianista en directe i fins i tot un artista plàstic que, des del seu raconet, va posant en directe el seu granet de sorra a la part estètica. Dins de la globalitat, potser destacaria a l’actriu Miriam Moukhles, capaç de crear un moment màgic amb el seu petit monòleg, o l’actor-ballarí portuguès Romeu Runa, que amb la seva presència escènica eclipsa i convenç al públic.
Un conjunt, per tant, que igual no funciona com un tot però que us deixarà imatges bellíssimes i difícils d’oblidar. Maria Magdalena potser haurà d’esperar una mica més a trobar la seva història definitiva.
