Plantejada com un joc de teatre dins del teatre, Mambo és una peça molt divertida sobre una parella en crisi que discuteix sobre les seves misèries. Curiosament, a vegades, el conflicte transcendeix i són els actors qui parlen al públic, explicant els problemes que, com a artistes, tenen amb el seu company d’escena. Així, aquest truc de miralls entre realitat i ficció suma algunes capes semàntiques (i certa confusió també) a la radiografia emocional que es fa del món dels matrimonis desgastats. Un univers experimental per la companyia Les Antonietes que, fins ara, ens havia acostumat a l’adaptació de clàssics. La proposta té la gran sort de comptar a un parell d’intèrprets (Annabel Castan i Dani Arrebola) entregats al màxim, molt divertits i amb una química esplèndida que donen sentit a tot plegat. No obstant això, la dramatúrgia resulta, en alguns moments, caòtica i dispersa, i deixa passar l’oportunitat de disparar a un objectiu concret, en comptes de generalitzar amb metàfores, més o menys encertades, sobre la fi de compenetració amorosa o artística. Algunes idees són originals però també gratuïtes, d’altres una mica més encertades. Faltaria, doncs, una millor cohesió narrativa per, a més d’entretenir tan bé com ho fa, guanyar profunditat, discurs i reflexió, i no quedar-se en el nivell més efectista.
Enllaç copiat!