No és país para negras és l’obra en la que vam descobrir a Silvia Albert Sopale. Era un monòleg ple dels tòpics que fem servir sense adonar-nos-en i que, amb clau d’humor, posava en evidència la discriminació a la que es veuen sotmeses les dones racialitzades. Ella troba obstacles per dona, negra i actriu en un país on les dones, actrius i negres els costa fer-se un lloc.
Ara, amb Lötò, hem descobert un espai a Sants anomenat Perifèria Cimarrones, un lloc acollidor, bonic i decorat amb motius africans.
Utilitzant una barreja de disciplines (text, música, dansa, objectes diversos com flors o una escultura de fang), Silvia Albert fa una crítica divertida, irònica i sarcàstica sobre la necessitat d’aconseguir l’ideal de bellesa segons els cànons establerts per la societat actual, els perills de sotmetre’s a intervencions estètiques o la gordofòbia.
És una obra sorprenent, original i amb finalitat divulgadora i informativa. Ella, acompanyada d’un actor amb unes excel·lents qualitats físiques i interpretatives, amb una alegria encomanadissa, la seva vitalitat desbordant i el seu físic exuberant que llueix amb orgull, ens mostra on pot ser la felicitat sense aquesta preocupació constant pel nostre aspecte físic.
Salta, canta, balla, es passeja entre el públic explicant detalls de la seva vida i, sense saber com, el públic acaba dret acompanyant-los i compartint les seves maneres de veure la vida.