Los niños oscuros de Morelia

12/01/2019

Sobre la perplexitat

Qualsevol nou intent d’entendre el perquè de la Guerra Civil ha de mirar de deixar al descobert les vertaderes intencions del feixisme, sense embuts. En aquest sentit  el que explica “Los niños oscuros… ” és la crueldat del cop feixista a partir d’una de les conseqüències forçoses d’aquesta guerra, que obliga els pares a separar-se dels seus fills i d’enviar-los lluny, sense garanties que arribin a bon port.

El muntatge posa el focus en la por i l’estupefacció a parts iguals. La dificultat a l’hora d’entendre les raons que van dur alguns a matar els seus compatriotes és equivalent a la confusió de la posada en escena. Els diferents plans temporals en que es desenvolupa l’acció i els diversos personatges a la pell dels quals es fiquen els dos actors és buscada, ben segur, però probablement s’oblida de tirar un cable l’espectador voluntariós que prova d’enganxar-se a la història infructuosament.

L’esforç dels protagonistes és enorme i salven l’esquizofrènia a què podria haver-los empès un text complex amb elements interessants que rebusca entre els límits, si és que n’hi ha, del gènere dramàtic.

 


Tot el que necessites per anar al teatre

Los niños oscuros de Morelia

Los niños oscuros de Morelia

Los niños oscuros de Morelia és una peça de la companyia Nigredo. Dos adolescents s’evadeixen amb jocs fantasiosos i mortals en un vaixell ple de nens exiliats de la Guerra Civil Espanyola que navega cap a la ciutat de Morelia, Mèxic.

Sinopsi

Durant la Guerra Civil Espanyola, en un vaixell ple de nens exiliats que navega cap a la ciutat de Morelia, Mèxic, dos adolescents celebren jocs mortals per intentar evadir-se del context a través del fantasiós i macabre món que han creat entre els dos.

En els jocs, sorgeix la terrible quotidianitat de la vida dels 454 nens del vaixell, així com, a través d’un obscur mecanisme, la premonició del que els espera: maltractaments, les cartes dels pares penedits, les històries de les víctimes del director de l’internat, un hispanòfil que odiava La República.

Durant aquests jocs, poc a poc, les vertaderes necessitats i intencions dels dos nois reclamen el seu espai.

Video

Fotos

Los niños oscuros de MoreliaLos niños oscuros de MoreliaLos niños oscuros de Morelia

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • elvira franch
    12345

    «Los niños oscuros de Moreila» d’Albert Tola, al Teatre Tantarantana a càrrec de la Cia Nigredo, dirigida per Elena Fortuny i interpretada per Rodrigo García Olza i Lluís Marquès que alterna tres representacions amb Marc Pujol. Aquest últim és qui la va estrenar a Madrid tenint un considerable èxit.
    Una obra que ens parla de 456 infants i adolescents, la majoria fills de republicans, que des de Barcelona van ser enviats a Mèxic durant la guerra civil espanyola. Els seus pares mal informats i moltes vegades quasi obligats van haver de deixar els seus fills amb la promesa que un cop acabada la guerra tornarien amb ells. Res d’això es va complir i els infants van patir les penalitats de passar un llarg viatge, passant gana, maltractaments i abusos; i una vegada a Moreila van ser portats a un orfenat a on molts d’ells van morir de malalties contagioses, de gana i de la repressió que el franquisme, malgrat estar molt lluny, es projectava cap a ells.
    La proposta ens posa en la pell de dos nois, de molt diferents estatus, que es troben en aquest amarg viatge. Per suportar la soledat i totes les penalitats i adversitats, s’inventen jocs fantasiosos, algunes vegades tornen a reviure escenes viscudes anteriorment, unes d’altres són fantasies macabres o jocs premonitoris del que ben segur passaran.
    En l’escenari hi trobem una banyera que serveix per imaginar-nos el gran vaixell i també serà el lloc per trobar-se els protagonistes per jugar a mil coses i inventar-se mil situacions. Una maleta ens recorda el llarg viatge però també tots els records i totes les vivències que aquests nens porten damunt seu. I al fons una porta que és un mirall, una porta que pot ser la profunditat del mar o la porta cap a noves esperances o frustracions.
    No és casualitat que les escenes passin en un viatge en vaixell entre dos continents, ja que l’autor ens vol fer reflexionar metafòricament sobre els dos bàndols de la guerra espanyola: la republicana i la franquista i fins i tot vol fer reconsiderar les conseqüències d’aquella guerra que actualment encara viuen moltes famílies i la societat en general.
    Unes molt bones actuacions i un argument colpidor, que està tractat amb moments d’humor i d’altres més dramàtics però sense sentimentalismes, sinó com el joc que els mateixos nens s’inventen i que moltes vegades forçosament han de jugar a la vida real. Els acompanyen sons i cançons d’una època i unes situacions que no hauríem d’oblidar.

    20/01/2019

Articles relacionats