¿Dónde está Cheetah? ¿Que no sabes dónde está Cheetah? Pues mira, Cheetah ya se marchó de la selva. Se ha operado los labios y ahora es presidenta del PP catalán.
Els Morancos són de visita a Barcelona. S’allotgen al Teatre Apolo. Un luxe -és l’opinió d’aquest humil espectador. Dues persones, un escenari pràcticament buit i més de dues hores de riures i riallades.
Aquest espectacle (i aquesta parella d’humoristes) tenen molts mèrits. Però n’hi ha un d’irrefutable: aconsegueixen que cada rèplica -cada rèplica d’un espectacle de més de dues hores són moltes rèpliques- tingui com a resposta una enorme i descontrolada riallada del públic. Des del primer segon. El primer gag que deixa anar en César només sortir a l’escenari, la primera frase, ja aconsegueix que tota la platea esclati a riure. I així, gag rera gag, al llarg d’un guió extens i frenètic on tenen cabuda el rei, la reina, les infantes, l’Urdangarín, en Rajoy, en Mas, en Rubalcaba i la Merkel… i on també surt la Loli, la veïna del pis de dalt, o el gos pekinès del novè pis. Parlen en castellà, català, en el seu anglès, el seu xino i, fins i tot, en botswanès i zulú.
Qualsevol petit detall de la realitat quotidiana és transformat per aquests mestres de l’humor en punt de partida d’una escena esbojarrada que els permetrà deambular per escenaris inverosímils ple de personatges histriònics que, no obstant, comprenem i sentim tan propers com si fossin de la nostra mateixa família. De fet, com si fóssim nosaltres mateixos. I ens partim de riure amb ells. Perquè ells som nosaltres. I ens reconeixem en el seu patetisme i en les seves misèries. I això és humor del bo.
El moment àlgid de la nit és l’aparició estel·lar de l’Omaíta i l’Antònia, els personatges que els han fet cèlebres i que neixen de l’acumulació de virtuts i defectes de la classe mitjana espanyola. Entranyables i cínics. Innocents i terriblement intel·ligents i mordaços.
Molt grans, els germans Cadaval. Essència andalusa concentrada, destil·lada i conservada en barriques del millor roure sevillà: cada any que passa (i ja van 30 des que van debutar a televisió a l’1,2,3…), feu més goig.