Després de regalar-nos una magnífica versió musical del clàssic de Billy Wilder a Sugar. Con faldas y a lo loco, la productora Som-hi Films ara ens porta a escena una nova comèdia d’inspiració cinematogràfica. Es tracta d’una curiosa adaptació de la pel·lícula Els trenta-nou graons (1935) d’Alfred Hitchcock amb la peculiaritat d’haver estat reinventada com a comèdia i que només quatre actors interpreten els més de 100 personatges. Evidentment, el que més crida l’atenció d’aquesta peça de rellotgeria escènica és el ritme trepidant amb el qual cobra vida cada seqüència davant dels nostres ulls però també la gràcia amb la qual tot el repartiment va generant gags, paròdia situacions i crea singulars personatges. Més enllà d’això, cal destacar el bon gust, l’amor i el respecte que el muntatge transmet pel món del cinema, en general, i per Hitchcock i el film en el qual es basa, en particular. Si bé Perseguit per la mort (1959) es podria considerar un resum de la trajectòria nord-americana del cineasta britànic, Els trenta-nou graons seria una mena de culminació de la seva etapa anglesa, incloent-hi gran part de les seves obsessions: el fals culpable, viatges en tren a través del país, el mcguffin, etc. L’espectacle, sense perdre mai el sentit de l’humor, sembla ser conscient d’aquesta circumstància i aprofita per fer un complet homenatge al mestre del suspens utilitzant, per exemple, la banda sonora d’altres cintes com Psicosi (1960) o Vertigen (1958), entre altres picades d’ullet dirigides als més aficionats. Resulta, d’aquesta manera, un bonic, hilarant, àgil i fresc tribut que delectarà tant als amants del setè art com als de la comèdia ben feta.
Enllaç copiat!