Sí, qui ens ho havia de dir que aquests oriental ja al segle XIII feien un teatre que signaria el mateix Shakespeare, i tingueu en compte que l’obra va ser escrita més o menys en els temps de El Cantar del Mio Cid. Un història tràgica, amb el seu punt d’èpica, amb passatges poètics, filosòfics, tendres, cruels… Una història senzilla de bons i dolents amb uns intèrprets en estat de gràcia gràcies (perdoneu la redundància) al seu director: Oriol Broggi i tot l’equip: il·luminadors, vestuari, músics, adaptadors. Amb un Romea parat a quatre bandes i l’escenari ple de sorra (naturalment) una escenografia magnífica ens ha transportat a terres llunyanes, més enllà de la ruta de la seda. Bravo!
Enllaç copiat!